La Terrassa golfista

El passat 11 de juliol va fer vint anys que es va inaugurar oficialment una de les instal·lacions que van portar més polèmica al Vallès Occidental: el fastuós camp de golf del Real Club de Golf el Prat, a les finques de Torrebonica i Can Bon Vilar de Terrassa. L’entitat esportiva, obligada a buscar terrenys per a les obres de la tercera pista de l’aeroport del Prat, presentava el 1999 el seu projecte per ocupar aquestes dues finques de 300 hectàrees que separen les dues cocapitals vallesanes en mans de particulars i també de La Caixa, una part de les quals les va cedir al consistori.

L’Ajuntament, aleshores encapçalat pel socialista Manuel Royes, en va ser un defensor amb l’argument d’evitar qualsevol possibilitat de creixement urbanístic que els ajuntés amb Sabadell, la preservació dels espais i perquè ajudaria a la projecció de Terrassa al món. Ja el 1996 el consistori havia retirat un pla parcial per a un camp de 27 forats i un hotel a Can Bon Vilar que havia presentat un grup inversor (TCA) després que en fusionar-se amb FCC s’acabés descartant.

Els terrenys sempre van ser cobejats. Primer amb la idea de Franco de fer-hi una gran ciutat, posteriorment per fer-hi l’hipòdrom de Catalunya, un camp de golf, 400 pisos i un hotel, i sobre la taula el govern terrassenc va tenir un mínim de dues propostes semblants, algunes que incloïen una piscina o un camp de tir, que no van acabar tirant endavant.

Deixant de banda tot l’entramat judicial que es va desencadenar entre els opositors que demanaven un pla de protecció dels terrenys, les polèmiques per la captació d’aigua de la depuradora de Les Fonts, enquestes amagades, les denúncies de tales d’arbres il·legals o pel tancament del recinte, entre d’altres, el camp de golf de 45 forats –inclosos els de l’escola Vallès Golf– dissenyat per Greg Norman va esdevenir una realitat amb la inauguració oficial l’estiu del 2004.

En aquest llarg procés va acabar caient del projecte la construcció d’una hípica, pistes de tennis i hotels apartament, i s’hi ha quedat el camp de golf amb la seva casa club de disseny feta per l’arquitecte Carles Ferrater i dues piscines que la majoria de mortals només poden veure en fotografies.

L’aportació a la projecció del municipi és gairebé nul·la i, de mostra, com al lloc web de l’entitat costa trobar-hi que estigui situat a Terrassa, més enllà de l’adreça on dirigir-se. Vint anys amb algun esforç conjunt amb la Fundació La Caixa per posar a disposició les seves instal·lacions a entitats socials, alguns tornejos benèfics o per apropar la pràctica de l’esport a persones en risc d’exclusió social, no semblen tampoc un gran bagatge d’un club que va portar als tribunals l’Ajuntament per no voler continuar pagant les despeses del centre d’informació ambiental Bonvilar, fruit del conveni marc per a la gestió dels terrenys de cessió municipal signat el 26 d’abril del 2005 entre les dues parts.