Els divendres ‘jam’
Per aquest nou any que tot just comença –i per a qualsevol moment– sempre s’agraeixen iniciatives que són invitacions a la llibertat. Experiències que en molts casos suposen un ritual d’iniciació, un desafiament a la convenció i una exaltació d’allò imprevist. I això és el que succeeix tots els divendres de cada mes en la reveladora ruta de jam session que s’ha establert a diferents espais de quatre poblacions del Baix Empordà. Les Escoles de Gualta, el Mas Pi de Verges, la sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols i l’Espai Cuixart de Palafrugell són els epicentres d’aquesta activitat, on un bon grapat de músics intrèpids, voluntariosos i decidits ha determinat foguejar-se tot compartint experiència i vivències. Quatre punts cardinals dins la nostra geografia sonora que es reparteixen un calendari mensual, amb el propòsit que tant els seus col·legues com un públic potencial s’hi puguin sentir partícips d’una manera regular i continuada. Que no hi hagi treva i que l’ànim no defalleixi.
Com a màxima expressió de l’espontaneïtat i la sorpresa dins el concepte de la creació musical, el jazz ha fonamentat el seu llenguatge innovador a cop de ‘jam session’ i encara que sigui a petita escala el manteniment d’aquest model d’activitat, d’aquest format, manté viu el batec i l’esperança en contraposició a una realitat cada dia més mesurada, planera i previsible. La mecànica de funcionament sempre acostuma a ser la mateixa. Mentre el grup amfitrió s’encarrega d’obrir foc amb un repertori que mostra les seves credencials, una colla d’aspirants segueixen atents la progressió de la formació, tot valorant allò que poden aportar una vegada decideixin prendre l’alternativa afegint-se al ritual. A mesura que es van incorporant nous elements a l’escena, tant el repertori com l’atmosfera de la trobada van generant situacions noves tan imprevisibles com inesperades. Una dinàmica que alhora necessita un públic gens acomodatici i disposat a la sorpresa i a la descoberta, a diferència del ramat habitual que demana el full de reclamacions si no sona allò que espera. En aquestes sessions precisament la vàlua es troba en l’efecte sorpresa, la capacitat de mantenir desperta la curiositat i la inventiva tant en l’enginy i el talent de l’emissor com en l’oïda i la sensibilitat del receptor. Però formós, com diria aquell.
