Ara arriben els beta

Encara estem aprenent a diferenciar un mil·lennista d’un postmil·lennista, i els de la generació Y dels de la Z i els de la X –cada cop que algú em pregunta en quin grup estic encasellada, haig de revisar els apunts, perquè aquí no hi ha qui s’aclareixi–, i ja ens han aparegut els de la generació beta. Bé, d’aquests últims ha aparegut només el nom, perquè tot just comencen a néixer les persones que la integraran, així que seria molt sorprenent, i sobretot molt estrany, que el grup ja tingués gent de sobres. La generació beta, segons els experts que es treuen de la màniga aquestes classificacions, abraçarà la població nascuda entre el 2025 i el 2039 i seran els primers a créixer en un món on les tecnologies digitals i físiques estaran totalment integrades. Els de la nova etiqueta també normalitzaran la convivència amb la intel·ligència artificial i, pel que sembla, els avenços de la medicina faran que un percentatge molt nombrós pugui celebrar el canvi de segle. Desconec completament quins reptes esperen a una generació que tot just està posant els peus sobre el planeta, perquè poden ser molt diferents dels nostres, però tenint en compte la velocitat a la qual avança tot, i que la tecnologia accelera encara més els canvis, ja començo a sentir que no entendré ni un borrall del que em vinguin a explicar. I no és que no procuri fer-me gran amb una mentalitat jove o, si més no, prou oberta per empatitzar amb determinades qüestions que afecten els fills, però si ara pesco poca cosa quan fan servir paraules que al segle passat ni tan sols existien, ja començo a visualitzar-me com una analfabeta als ulls de tots aquests beta. Mentre tot plegat no arriba, començaré a pensar una estratègia per mirar d’injectar-los valors que ni la intel·ligència artificial més sofisticada del planeta pot transmetre’ls. I quan cregui que me’n sortiré, encreuaré molt fort els dits.