El voraviu
S’ha de dir i fa cor agre
Si la ultradreta als governs no compleix, el desprestigi a la política creixerà més
La ultradreta austríaca, que a finals de setembre va ser el partit més votat en les eleccions al seu país, ja té l’encàrrec de provar de formar govern. Tal com havia de ser, vistos els resultats electorals, per molt greu que ens sàpiga als que no som d’extrema dreta, ni de dreta extrema, ni de dreta, i només som conservadors per a segons què, i en segons quines circumstancies. Herbert Kickl, del FPÖ, que va guanyar les eleccions amb un 29% dels vots, provarà ara de trobar qui trenqui cordons sanitaris i faci govern amb ell. Sol no està. De balladors ja n’ha trobat. Ara veurem. A nivell europeu el tal Kickl forma part de l’agrupació Patriotes per Europa, en què comparteix taula amb perles com Viktor Orbán (Hongria), Andrej Babis (Txèquia), Marine Le Pen (França), Geert Wilders (Països Baixos) i Santiago Abascal (Espanya). Que aquesta gent, si arriba al govern, es mantingui, dependrà de com ho facin i de res més. Si no són conseqüents amb el que han explicat per ocupar l’espai, no hi haurà un retorn al centre i a l’esquerra per part de l’electorat. Hi haurà un augment del desprestigi de la política i un augment considerable de l’abstenció. L’oposició que ara facin el centre i l’esquerra als governs d’ultradreta serà poc rellevant per al futur immediat. Han fastiguejat la ciutadania. Només el dir-ho fa venir cor agre, però la política es farà intransitable si la ultradreta, al govern, tampoc compleix les seves promeses.
