Dies suaus de gener

Suaus inicis polítics de l’any 2025. Segueixen els temes oberts i difícils de tancar de l’any passat. Sobresurt l’any Franco, fet que demostra que no n’hem fet net i fins i tot la Generalitat s’hi ha afegit sense tenir gaire clar els actes que acabarà organitzant. Dimecres passat en va donar pistes Pedro Sánchez, tot alertant del creixement del feixisme a Europa i de la possibilitat que la dictadura torni a Espanya. El govern espanyol al complet ha volgut participar en la commemoració a Madrid en presència d’ERC i dels líders sindicals. Tot apunta que l’objectiu final dels esdeveniments serà una confrontació directa entre el PSOE i el PP per tal d’identificar els de Feijóo amb els hereus del franquisme. Per això i per no ser identificats no han volgut participar en els actes i prefereixen criticar els socialistes de pèrdua de temps i de gastar energies innecessàriament. Més dubtós és el paper del rei. El seu pare va ser successor directe de Franco i segons allò que s’expliqui li poden fer pujar els colors a la cara.

Primers dies suaus de gener i els temes pendents i calents segueixen a l’aigüera. Ni els pressupostos del 2025 catalans ni els de l’Estat han vist la llum verda i n’hi ha per dies. En cas que quedin aprovats serà al març o a l’abril. Val a dir que els socialistes estan pendents dels socis i sobretot del vistiplau d’ERC. ERC no celebra la segona part del seu congrés fins a mitjan març. Allà serà on es veuran les esmenes a la presidència d’Oriol Junqueras. Aleshores el partit haurà de clarificar el seu futur envers els socialistes. Fins aleshores, res de res. Hi ha veus que diuen que els pressupostos es poden prorrogar i no passa res. La majoria d’experts considera que políticament és una qüestió de confiança encoberta de cara al respectiu govern.

La classe política catalana ha arrencat l’any lentament. Una sensació que l’any és llarg, hi ha temps per a tot, i que ningú n’espera gaire res.