Ascó perd oli
Diu aquest diari avui pàgines endins –la part seriosa– que Ascó perd oli. No passa res. Segons diuen. Els que en saben –marededeusenyor– han resolt l’avaria amb una baixada de potència manual amb la previsió de desconnectar-se de la xarxa. Una vegada desconnectada la central, si els déus i els vents ens són propicis, els tècnics repararan la canonada i tot seguit, si el temps i l’autoritat ho permeten, sincronitzaran una altra volta la central amb la xarxa. ¿T’ha tocat o t’ha fet aire? El Consell de Seguretat Nuclear, que, després de les darreres incidències –veus quin nom més bonic: incidència–, ha decidit no perdre la nuclear de vista, afirma que aquesta aturada no ha suposat cap risc per a ningú. A partir d’aquest punt la columna esdevindrà políticament incorrecta.
Es prega als lectors més sensibles que ho deixen córrer, i tots amics. Molt bé. La pregunta és de mètode. De fa mesos les centrals nuclears catalanes, més velles que la tos, peten un dia sí i l’altre també per vés a saber quina xacra . Al final mantenir-les vives implica un risc que sembla poca broma. Els detractors de les nuclears demanen que les apaguin i que cada transit aguanti la seva creu perquè haurem de viure gastant molta menys llum. Cultura de l’electricitat, en podríem dir. El poble pla consumeix igual i només cedeix quan puja la factura. Com que no tenim prou energia, la comprem a França, que ha instal·lat centrals a tocar de casa. Si peten, petem. Encara que alguns aquí encara es pensin que això de les fronteres ens evitaria el tràngol. ¿No seria més raonable, per tant i doncs, fer centrals noves, pagar menys i tancar d’una perdó vegada les velles?
