Una masia per al barri

El barri del Poblenou de Pineda de Mar no és ric en patrimoni. Nascut a finals de la primera meitat del segle XX i desenvolupat a partir dels anys seixanta amb la primera gran onada migratòria, que s’ha anat repetint també durant el segle XXI, té personalitat pròpia i tradicionalment s’ha mantingut allunyat de les decisions que es prenen al centre del municipi, del qual el separen poc més d’un quilòmetre i mig, encara que sovint sembla molta més distància. Aquest cap de setmana els membres de l’Associació de Veïns del Poblenou van organitzar un acte obert a la ciutadania per reclamar que la masia de can Teixidor, un edifici del segle XVII molt degradat, esdevingui un equipament públic del qual pugui gaudir tothom. A l’acte, organitzat conjuntament per Junts per Pineda, hi van convidar gent amb un gran bagatge i coneixement tant de la història de la masia en concret com de la importància que aquest tipus de construccions tan nostres han tingut en la història del país. També hi van intervenir membres d’altres entitats amb una dilatada experiència per reclamar a les administracions que actuïn per preservar el llegat urbanístic i el dotin d’una nova vida útil. Em va sorprendre l’assistència i l’interès que va suscitar l’acte, però no pas la qualitat de les explicacions i el debat posterior que es va generar amb un públic animat a participar i a intervenir en les decisions que es prenen pel bé comú. Can Teixidor és propietat de l’Ajuntament de Pineda de Mar des de fa més de 25 anys gràcies a un desenvolupament urbanístic de la zona. En aquest temps, més que suficient, el futur de la masia ha estat sempre envoltat de fum i de grans projectes que s’han venut com la panacea dels seus mals i han acabat sent poc més que foc d’encenalls. El més espectacular va ser convertir-la en un museu dedicat al dissenyador de moda Manuel Pertegaz, vinculat a Pineda, i que es va diluir pocs anys després davant una inversió inassumible. Pendent de les promeses, doncs, el temps ha anat fent forat a l’estructura i ara mateix és urgent reparar la coberta que presenta grans esvorancs per evitar que, com a mínim, l’estat general de la casa no degeneri encara més i acabi condemnant can Teixidor a l’enderroc. L’acte va servir per posar la primera llavor d’un procés de recuperació de la masia nascut a partir del teixit social, que és l’únic amb garanties d’obtenir respostes. Sovint la ciutadania, i més en els temps que corren, no és conscient del poder que té a les seves mans quan es tracta d’exigir que les administracions facin la feina que els pertoca. Ciutadans són vots i vots poden portar a canvis. Les grans majories absolutes, com és el cas de Pineda des de fa més de vint anys, costa que canviïn les maneres de fer, sobretot perquè se senten refermades a les urnes eleccions rere eleccions, però no fa mal recordar-los que en aquest món res dura per sempre. Absolutament res.