Quan cremaven les escombraries

Ara que és notícia diària l’estat de la recollida de residus a la ciutat de Girona i les queixes que ha provocat el nou canvi de sistema, he recordat com fa unes quantes dècades les escombraries que es recollien a la ciutat es cremaven de nit al cantó del Ter i de la Devesa de Girona, amb les conseqüències ecològiques i ambientals que això suposava per al riu i per a l’entorn i les sanitàries per als gironins i especialment els veïns del Torín i de Santa Eugènia, sobretot quan bufava la tramuntana. D’això fa poc més de cinquanta anys. En poc temps hi va haver una gran transformació de la part oest de la ciutat. Les inundacions del 1962 en van ser el detonant i ben aviat es va decidir desviar el curs del riu Güell. Es va canalitzar des de Sant Narcís i, a partir del que ara coneixem com el pont dels Maristes, van variar el seu recorregut, que seguia pel curs de l’actual carrer Güell, arribava al pont de Can Vidal i després, en un recorregut paral·lel a la Devesa, anava a desembocar a l’Onyar davant de Sant Félix, poc abans que aquest aboqués l’aigua al Ter.

El desviament del Güell va acabar el 1969. El riu desembocava ara al Ter i deixava a la dreta la plaça de braus i el Pavelló de la Devesa, però a la seva esquerra, mirant al Ter, era on encara es cremaven cada dia les escombraries que es recollien a la ciutat. I això va ser així fins a començaments del 1971. Cada dia els camions abocaven les escombraries recollides, al cantó del riu, més o menys on ara hi ha l’aiguamoll, i al cantó de Can Campasol, el que ara en diríem una recuperadora. Era insalubre, els fluids lliscaven fins al Ter i la pudor era intensa. Per als nens que ens encaràvem a l’adolescència era tota una aventura anar a espiar a la zona. O a pescar al Ter unes carpes o barbs que no eren gens aconsellables per ser cuinats, tot i que més d’una família ho feia.

Tot això es va acabar quan es va inaugurar la planta transformadora de residus de Vilablareix, la Nitris. Aquesta planta era al camí de Sant Roc i encara ara és una planta de compostatge. El 18 de gener del 1971, amb l’assistència de totes les autoritats civils i militars, es va inaugurar aquella planta, que recolliria a partir de llavors quaranta tones d’escombraries, tot i que el president del consell d’administració va dir que estava preparada per recollir-ne fins a tres-centes, de tones diàries del que llavors en dèiem bassures.

O sigui que fa 54 anys que es van deixar de cremar els residus al final de la Devesa de Girona, allà on ara comença el carril bici que travessa les hortes de Santa Eugènia, bona terra si hi arriba l’aigua que ara neguen als hortolans, primer per la sequera i ara per les obres a la séquia Monar. La planta Nitris va permetre una Devesa lliure de fums i pudors, el que va ser un avenç social i sanitari. Potser la construcció dels blocs de pisos, el que en diem els pisos de la Caixa, darrere la casa de la família Alcalde, va ajudar perquè es prengués aquesta mesura. Tot ha canviat. Al Torín ara hi ha el Palau de Justícia i al lloc del pavelló, el Palau de Fires. El Güell baixa buit sense l’aigua de la séquia i ara és una transitada via que porta cotxes a la zona comercial i al pont de Fontajau.