Aliments naturals o processats? Els omega-3

La pregunta pot semblar inútil i que només té una resposta: tothom, o pràcticament tothom, vol que els seus aliments siguin naturals i frescos, i molts, però potser ja no tants, de proximitat. Però a la pràctica no és així, perquè el consum d’aliments més o menys preparats o processats és elevat, i cada vegada més, per gustos, hàbits o perquè no es pot, o no es vol, cuinar i dedicar temps als àpats. Però els processats, o fins i tot els anomenats ultraprocessats, que s’elaboren amb molts ingredients, no identificables en el producte final, i amb additius, com les galetes o els gelats, per exemple, si es consumeixen en quantitats moderades i en el marc d’una dieta variada i equilibrada, en què prevalguin els vegetals i els aliments frescos o poc tractats, tenen també un paper positiu perquè ens aporten productes que no tindríem a l’abast.

Però l’elecció no sempre és fàcil i requereix reflexió i bons consells, en funció dels objectius dietètics de la nostra alimentació. Un article recent de Leo Bear-MacGuinness, expert en comunicació científica, ho planteja amb rigor i claredat pel que fa a un cas molt concret i ben actual: el dels àcids grassos essencials omega-3, d’efectes beneficiosos cardiovasculars, neurològics i d’altres, que es troben, sobretot, en el peix gras o blau, que hauríem de consumir una o dues vegades a la setmana, i en les nous i altres fruites seques, que haurien de ser de consum gairebé diari. Si ho fem així, ens nodrim correctament i cobrim les nostres necessitats d’omega-3. Però hi ha persones, sovint per motius terapèutics, que es volen garantir una major ingesta d’aquests àcids grassos, cosa que requereix el consell facultatiu adient que els faci veure, entre altres coses, que no sempre més és millor.

Les actuals preocupacions entorn del valor nutritiu i la seguretat dels aliments fan que es plantegi el debat sobre quina seria la forma més segura de garantir una ingesta suficient, o fins i tot relativament elevada, d’omega-3. Com indica Bear-Mac Guinness, aconseguir-la a base de peix blau també aportaria altres nutrients, com proteïnes de bona qualitat, vitamines (D, B12) i minerals (iode, seleni), però les quantitats necessàries i les corresponents calories del conjunt podrien ser excessives. A més, s’ha de tenir en compte el problema de la contaminació dels peixos per mercuri, microplàstics i altres contaminants. Pel que fa al mercuri, no representa cap problema si la ingesta és la correcta, tot i que, de tant en tant, en algunes mostres analitzades se n’hagi detectat una certa quantitat per sobre del límit legal, com podem veure en els resultats del Programa d’Investigació de la Qualitat Sanitària dels Aliments –IQSA– del 2023, a Barcelona. El mateix podem afirmar dels microplàstics i altres contaminants.

També s’ha de tenir en compte l’impacte ambiental global que ocasiona la sobrepesca. Aquestes darreres setmanes han estat tema de debat encès les limitacions que vol posar la Unió Europea a la pesca a la Mediterrània, amb el perjudici evident que, si es posen en pràctica, causaran al sector de casa nostra. Conciliar les demandes legítimes dels nostres pescadors amb les directrius que vol implantar la UE no serà gens fàcil. Anys enrere es disposava de l’oli de fetge de bacallà, que es venia a les farmàcies, però ara hi ha suplements en forma d’olis o “perles”, amb un contingut significatiu i controlat d’àcids grassos omega-3, que als Estats Units prenen entorn d’un vint per cent dels adults de més de 60 anys. Si s’elaboren correctament no tindran contaminants, però no són “naturals”. Molts elaboradors d’aquests suplements es proveeixen de peix blau i poden contribuir a l’esgotament dels mars si no es controlen adequadament les captures. Per a evitar, en aquest cas, el risc de sobrepesca poden ser una alternativa les algues modificades genèticament que tenen continguts importants d’aquests àcids grassos –les algues “naturals” tenen poc greix–. Però aquestes algues, que per als vegetarians tenen l’avantatge de no ser d’origen animal, pel fet de ser transgèniques poden generar rebuig, injustificat, en una part de la població. Per a posar atenció a la nostra ingesta d’omega-3, haurem de triar en funció dels nostres interessos dietètics, de sostenibilitat i sobre el medi ambient. Com en tantes alternatives pel que fa a la nostra alimentació i a la nostra salut, l’elecció no és senzilla. Es necessita informació solvent i criteri científic.