Els Reis ens han portat un tren carraca

Aquest any, els Tres Reis de l’Orient ens han portat un tren perquè juguem. Un tren que duu una R ben gran, de Rodalies, pintada al davant de la locomotora i una sola via, no gaire llarga, perquè el fem córrer una mica, sense embolicar-nos a empalmar altres vies ni altres combois. Un tren adient per a la mainada poc acostumada a jugar amb trens. Molts n’estan contents, perquè fins ara no en tenien cap. A veure què diran quan es trobin que alguns trams de via no encaixen entre si, ni amb altres vies d’altres models. Que hi ha menys vagons dels que surten a la capsa de la joguina, que el commutador de corrent falla cada dos per tres i que el “regal” ha sortit d’un magatzem d’objectes usats. A veure què direm tots plegats quan ens despertem del somni dels infants i ens adonem que el tram de l’R1 entre Barcelona-La Sagrera i Maçanet-Massanes, i tots els que ens traspassin després, seran els més endarrerits en el manteniment de les infraestructures i els de menys potencial econòmic. A veure què direm quan les transferències de fons des del govern estatal quedin tan curtes com han estat sempre les inversions en els ferrocarrils de Catalunya. O quan, quan vulguem aconseguir que 21.600 trens no acumulin 4.800 hores de retard, o que no tinguin incidències greus el 80% dels dies de l’any, ens adonem que ha d’anar a compte nostre, com les responsabilitats per les molèsties que comportaran els canvis. O quan el govern espanyol de torn estigui menys necessitat dels vots dels partits catalans i els seus representants tinguin absoluta llibertat i impunitat per posar pals a la rodes de l’ens mixt que ha de gestionar Rodalies. Si l’acord actual per traspassar-los a la Generalitat és curt i pobre, fins i tot previst en termes autonomistes, ens podem fer perfectament una idea de com n’és, de ridícul, en termes de plena sobirania. A veure si l’ANC se’n surt, de fer-ho veure a tothom en la campanya que acaba de posar en marxa.