Els detalls

Aquest dilluns tornarem a veure la cerimònia d’investidura del càrrec de president dels Estats Units. És un acte que es fa cada quatre anys, sempre el 20 de gener (el dia que, d’altra banda, es commemora la figura de Martin Luther King), i que serveix per prendre el pols (o almenys per percebre les virtuts simbòliques) del que serà la presidència. Un acte protocolari, amb l’imprescindible jurament sobre la Bíblia, que ens informa de les coses que passen en aquell país no pas perquè se’ns facin explícites, sinó sobretot perquè se’ns ofereixen com a detalls de comportaments a vegades imperceptibles. Cal estar atents als detalls. L’arribada dels convidats, per exemple. O el descens per l’escala del Capitoli que dona a la façana oest i l’entrada a l’escenari dels antics presidents. Les mirades, els somriures, els silencis i les discrepàncies. I, després, les actuacions. Tant Obama com Biden van mantenir la tradició, que es remunta com a mínim a la presidència de Kennedy, de convidar un poeta a la cerimònia. JKF ho va fer amb Robert Frost; Obama, amb Richard Blanco, d’arrels cubans i homosexual; i Biden, amb Amanda Gorman. I, en aquests fastos presidencials, per part dels demòcrates, hi van intervenir gent com Aretha Franklin i Beyoncé i, en una actuació estel·lar, un duet per a la història: Bruce Springsteen i Pete Seeger. Van cantar This land is your land. Sembla que la segona etapa de Trump començarà amb els antediluvians Village People, com si es tractés d’una festa major qualsevol, i, entre els cantants tronats que hi intervindran, hi ha tot d’antigues estrelles del country. Els detalls. Entre els convidats, pel que sembla, Meloni, Farage, Bolsonaro, Zemmour i Santiago Abascal. I, per descomptat, Elon Musk, que farà d’histrió, com és habitual. Michel Obama ja ha anunciat que no hi assistirà, perquè ja es va atipar de l’espectacle de fa vuit anys. Ens mirarem amb atenció tots els detalls. Els detalls.