El govern dels infiltrats

L’autoproclamat “govern de tots” considera que els casos descoberts de policies espanyols infiltrats en col·lectius independentistes i moviments socials d’esquerra no són un problema, si més no, no són un problema que afecti gens el govern de la Generalitat de Catalunya. La portaveu de l’executiu i persona de confiança del president Salvador Illa, Sílvia Paneque, verbalitza fil per randa l’encefalograma pla del “govern de tots els catalans” respecte a aquesta qüestió, que en canvi sí que alarma una immensa majoria de catalans pel que té d’atac flagrant als drets fonamentals de la població. Perquè parlem d’això, de ciutadans com vostè o com jo que no han comès cap delicte, que paguen religiosament els seus impostos i que descobreixen que la policia espanyola, per encàrrec d’algú, pot violar la seva llibertat, la seva privacitat, la seva integritat moral, la seva presumpció d’innocència, el seu dret a reunir-se, a associar-se, a comunicar-se, a fer política i no pas per investigar un presumpte delicte, ni tan sols per evitar-lo, sinó per tenir controlat el pati i el personal. En diuen “democràcia plena”. I malgrat això, el missatge del govern de Catalunya és que “no pot pensar altra cosa que les actuacions de la policia s’adeqüen al marc normatiu vigent” i que, si ningú pensa que la policia no ha actuat correctament, “hi ha camins que permeten la denúncia i la revisió”. Una resposta de manual o, tal com estan les coses, d’intel·ligència artificial. Igual que la del ministre d’Interior: “Tant el CNP com la Guàrdia Civil actuen sempre conforme la llei.” Com si no fos de domini públic que l’operació Catalunya, el Catalangate i uns quants sumaris judicials relacionats amb el procés han enxampat in fraganti tant el CNP, com la Guardia Civil i el CNI fent justament el contrari, és a dir, violant la llei i el marc normatiu vigent per inventar-se proves, construir acusacions i utilitzar el Codi Penal a la carta per reprimir i emmordassar determinats ciutadans per la seva ideologia o el seu projecte polític. Espanya potser té un problema amb la seva democràcia, però Catalunya el té amb el seu govern, el govern de tots, perquè no té la més mínima intenció de defensar els seus ciutadans.