Monstres de la raó d’estat

Calia deixar passar uns dies per copsar la profunda ferida ètica i política deixada al descobert pel cas dels policies infiltrats en els moviments socials. Els agreujants ètics d’aquest cas fan que superin tots els cassos coneguts fins ara des dels GAL. El documental de TV3 mostrava la confessió d’una policia infiltrada mentre justificava i tergiversava el seu paper de falsa companya amb qui va compartir anys de convivència amb un únic objectiu policial. Cal subratllar que no hi havia cap risc –ni hipotètic– de cap forma d’organització terrorista embrionària que posés en perill la vida de la ciutadania i que justifiqués ni aquest grau d’infiltració ni el sacrifici tan gran per part dels agents destinats a aquesta mena de prostitució física i sentimental durant anys a temps complet. Tota la informació que podien adquirir aquests agents era fàcilment accessible per altres menes d’espionatge prou coneguts: ús de confidents, intervencions dels mòbils, etc. Mètodes no pas menys execrables i antidemocràtics, però que no arribaven a aquest grau extrem de deshumanització personal i destrucció íntima de les persones, tant de la persona espiada com de l’espia. La monstruositat policial, però, pren forma política quan per part dels aparells de l’Estat i del poder legislatiu –amb seus a La Moncloa i al Palau de la Generalitat– ho intenten justificar legalment. Aquesta aberració racional –allò dels monstres de la raó– només s’explicaria si des de l’Estat s’estigués fent un experiment d’enginyeria policial, posant al límit la deshumanització d’uns joves agents acabats de sortir d’una mateixa escola policial. Si els socis del PSOE no deixen que s’ofegui en la seva monstruositat antiètica, n’esdevindran còmplices.