‘Señoritos’ i patrons

El triomf en els premis Gaudí de la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena, i la repercussió del discurs d’agraïment del guionista de Casa en flames, Eduard Sola, han vingut a recordar –almenys per als que necessiten menjar cues de pansa– d’on ve la Catalunya actual i, sobretot, cap a on ha d’anar la del futur. S’han de portar ulleres de cul d’ampolla i tenir un tap de cera a les orelles per veure i escoltar catalanofòbia en un discurs fet en català, a favor de l’ascensor social i de l’escola pública del nostre país. Això és el que va defensar Sola, i la seva reivindicada procedència xarnega és precisament el que batega a cada tram de metratge d’El 47, l’emotiva cinta que recorda la lluita veïnal de Manuel Vital per incorporar l’any 1978 el transport públic al barri barceloní de Torre Baró. És una bona ocasió per revisitar també una altra pel·lícula magnífica, Los santos inocentes, de Mario Camus (1984), que serveix de díptic perfecte a la de Barrena i que va triomfar en el Festival de Canes, on Alfredo Landa i Paco Rabal van guanyar ex aequo el premi a millor actor. La primera pel·lícula reprodueix les dificultats de l’onada d’immigrants andalusos i extremenys arribats a la Catalunya dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Tant els que, com Manuel Vital, van aprendre a parlar català “per amor” com els que encara ara –que també n’hi ha– se’n mantenen al marge. La segona reprodueix sense embuts com els señoritos tractaven de malament aquests immigrants als seus llocs d’origen, convertits només de néixer en mà d’obra analfabeta per als seus cortijos. La frase més repetida pels protagonistes de Los santos inocentes amb el cap jup és aquesta: “A mandar, señorito, que para eso estamos.” Els que fugien d’aquella explotació animal van lluitar per trobar la dignitat aquí, per això al capdavall Vital va rebre la medalla d’or de Barcelona i una parada de bus en porta el nom. Hi ha gent que davant el missatge que es desprèn d’aquestes pel·lícules i discursos afirma que la integració dels immigrants actuals no pot replicar la dels andalusos i extremenys perquè els d’ara venen encara de més lluny. Però hem de triar: volem tractar els nous catalans com a la fi vam tractar Manuel Vital o volem tractar-los com els señoritos trepitjaven i menyspreaven els santos inocentes?