Sense pressupost

Enmig del populisme dels darrers temps provinent dels Estats Units i de les amenaces ultres europees, és d’agrair que s’hagi fet pública una enquesta del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) per assenyalar que nou de cada deu ciutadans que viuen a l’Estat espanyol continuen creient en la democràcia. La majoria es mostra d’acord o molt d’acord que la democràcia pot tenir problemes, però sempre és preferible a qualsevol altra forma de govern. Hi ha un 11% que no ho veu així. Amb tot, també es constata el desencant cap a la classe política, que inclou que cinc de cada deu afirmen que la política els interessa molt o bastant, mentre que al 42% els interessa poc o gens.

Si fem cas d’aquestes dades, la democràcia està sana i viva, malgrat fets que es volen incloure dins la normalitat i no són normals. Un fet concret és que no es puguin aprovar els pressupostos per aquest any i que no passi res. No passa res concret, perquè en principi hi haurà pròrroga pressupostària a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat i a l’Estat espanyol. Tres llocs on no hi ha acord polític, quan la llei de pressupostos és la més important que tenen a les seves mans els respectius governs. Hi ha diversitat d’opinions, però la majoria d’experts de l’àrea econòmica coincideixen que els pressupostos són la mare dels ous d’una democràcia encara que es pugui governar sense que s’aprovin. Pere Aragonès no va poder aprovar-los i va avançar les eleccions, un error per a ERC vist el resultat electoral.

No poder aprovar els pressupostos significa, entre d’altres qüestions, que un executiu no tingui estabilitat i que no pugui anar més enllà del dia a dia. Sense pressupost es pot governar, acordar i fins i tot complir els compromisos d’investidura, tal com diu la Generalitat. Però el govern quedarà lluny de la normalitat a l’hora de generar projectes, il·lusió i credibilitat.