La lluita pels drets i les llibertats

Quan els primers dies de febrer de 1976, dos mesos i mig després de la mort de Franco, els carrers de Barcelona i d’altres ciutats catalanes es van omplir de manifestants, el clam que es cridava i el lema que venia escrit a les pancartes era Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Al darrere hi havia l’Assemblea de Catalunya i els partits polítics encara il·legalitzats. Hi va pensar l’historiador i periodista Pere Bosch Cuenca, director adjunt d’El Punt Avui / La República, quan el 30 de maig de 2024 el Congrés dels Diputats espanyol va aprovar la llei d’amnistia. Una llei que arribava no pas de bon grat, sinó gràcies a uns pactes polítics, i que encara no s’ha complert perquè una part de la judicatura s’ha declarat en rebel·lia i l’ha boicotejada, fent esclatar la necessària separació de poders que es preveu en una estat de dret. Va ser llavors quan Pere Bosch, antic alcalde de Banyoles i diputat al Parlament, va decidir escriure Amnisties i indults. Una història de les lluites pels drets i les llibertats a la Catalunya contemporània, que ha editat Eumo Editorial i que ha tingut una excel·lent rebuda.

L’autor no es queda només en l’amnistia del 2024, encara no implementada com va decidir la voluntat popular, sinó que recorda que això dels indults, com el dels líders independentistes, i l’amnistia a polítics catalans són coses que venen de lluny i que han estat objecte de negociació política, sempre tensa.

El llibre es compon de dotze capítols en què Pere Bosch recupera històries poc conegudes però essencials en les quals el clam per l’amnistia ha estat majoritari entre el poble català. N’hi ha de molts diversos, des del primer capítol, dedicat al Tigre del Maestrat, el guerriller carlí Ramon Cabrera, fins al president de la Generalitat Carles Puigdemont, passant per l’advocat Pere Coromines, Francesc Macià abans de ser el president de la Generalitat i el sacerdot Lluís Maria Xirinachs.

En el llibre, de fàcil i necessària lectura, Pere Bosch explica que l’historiador Enrique Linde ha comptabilitzar 36 amnisties i gairebé una seixantena d’indults generals entre el 1832 i el 1976, però que les xifres són molt superiors amb les mesures de gràcia que s’aprovaven amb una certa regularitat. Amnisties i indults han estat un recurs habitual dels governs espanyols per resoldre conflictes polítics. Molts només recorden la llei d’amnistia de 1977, feta possible gràcies a les mobilitzacions de què parlàvem al començament de les memòries, que van beneficiar molts lluitadors, però també molts torturadors. N’hi ha moltes, d’amnisties, i al llibre queden reflectides. Han estat un instrument per apaivagar tensions i també per alentir ànsies catalanes de llibertat. Especialment interessants són els capítols destinats a Enric Pérez Farràs, molt estudiat per Pere Bosch, cap dels Mossos d’Esquadra durant els Fets del 6 d’Octubre de 1934 i condemnat a mort, com Frederic Escofet, comissari de la Generalitat, penes commutades i que van estar a punt de trencar el govern espanyol de radicals i de la CEDA, perquè alguns dels seus ministres volien venjança en forma d’execució. Cal tenir-ho clar: indults i amnisties venen de lluny.