El que passa a Ripoll no es queda a Ripoll

Ha començat el compte enrere de trenta dies perquè els partits de l’oposició de l’Ajuntament de Ripoll es posin d’acord per fer un govern alternatiu al de l’alcaldessa, Sílvia Orriols. En política municipal hi ha una tendència a acceptar que cada terra fa sa guerra, i les direccions nacionals dels partits solen deixar marge de maniobra a les seccions locals. En aquest cas, però, no serà així perquè hi ha en joc molt més que l’alcaldia de Ripoll. El risc de crescuda electoral d’Aliança Catalana és tan gran (els discursos populistes estan recol·lectant èxits arreu del món), que les direccions dels partits no se’n quedaran al marge.

La gran paradoxa és que, passi el que passi, el partit d’Orriols en pot sortir reforçat. Si els partits de l’oposició són capaços d’articular un govern alternatiu, Orriols es podrà fer la víctima (hi té la mà trencada) i preparar-se per tornar-se a presentar a les properes eleccions amb més embranzida, utilitzant l’altaveu de la tribuna del Parlament. Per contra, si aconsegueix mantenir l’alcaldia tindrà automàticament els pressupostos aprovats i haurà aconseguit fer visible que no hi ha una majoria alternativa al municipi.

Dues conclusions, doncs. La primera: les forces d’esquerres han de començar a afrontar els temes que marquen l’agenda política i que fins ara han defugit, com la seguretat o la immigració, perquè si no ho fan regalen terreny per créixer a l’extrema dreta. I la segona: atenció, perquè, a diferència de Las Vegas, el que passa a Ripoll no es queda a Ripoll.