Elogi del grafit

No hi ha millor eina que l’art per generar deliris mentals, estats emocionals de desconcert, sentiments contraposats, vertigen entre l’odi i l’amor, debats irresolubles entre la llei i el desordre.

Per exemple: fins ara, gairebé ningú s’havia aturat a pensar que l’armadura de ferro d’un comboi de tren o de metro pintada amb lletres estrafetes i multicolors podia tenir la consideració de cosa artística. Fins ara s’havia imposat la idea que els joves encaputxats que assalten els vagons per policromar-ne l’exterior no són altra cosa que delinqüents. Tant se val si l’arma que empunyen és un esprai de pintura, eina pensada per crear i no per destruir: se’ls considera una nosa i són tractats com malfactors, acusats del delicte de danys, perseguits, detinguts, processats i, també, condemnats a presó. Sí, ser artista de risc en aquest país és un risc.

Aquesta obsessió per perseguir els bandolers de la pintura es va concretar, fa quinze dies, amb l’anunci espaterrant que la policia havia fet vuit detencions a Barcelona de joves grafiters del metro acusats de 164 delictes, acció que hauria causat un perjudici de més de 600.000 euros a l’empresa propietària dels ferrocarrils. Com si d’una problemàtica social de primer ordre es tractés, al seu dia es va difondre una nota pública en què es detallava l’èxit dels investigadors policials i el triomf de les pistoles –reglamentàries– sobre els esprais, il·legals.

La lògica dels esdeveniments, moguts per la llei d’acció-repressió, fa pensar que els joves que pinten els metros haurien de fugir de la policia com de la pesta, però vet aquí que fan tot el contrari i, a poc més de 200 metres de distància de tres edificis policials de la ciutat de Barcelona –la comissaria dels Mossos d’Esquadra del carrer Nou de la Rambla, la de la Guàrdia Urbana del carrer de les Tàpies i la de la Guàrdia Civil del carrer Sant Pau–, i damunt la vorera de l’avinguda Paral·lel, ha aparegut un comboi de tren alegrement pintat de cap a peus com un gran homenatge a aquest art efímer i proscrit.

És molt recomanable anar fins a l’edifici del teatre Arnau, avui tancat i en espera que hi comencin les obres de reforma, per contemplar com un grup d’artistes urbans han transformat una part de l’estructura de l’edifici en un llarg vagó de tren. La realització forma part del projecte Arnau Gallery, que des del 2016 ha dut a terme mig centenar d’actuacions als murs exteriors del vell teatre amb la participació d’artistes de carrer de reconegut nivell. En aquest cas ha estat Juandres Vera qui ha coordinat l’acció, sumant-hi la col·laboració de l’artista rus Artof Popof i quatre grafiters, un dels quals, conegut amb el nom de Pino, “és molt respectat entre la gent de la cultura del tren”, diu Antoine Careil, responsable del projecte Arnau Gallery.

I riu, l’Antoine, quan se li fa notar que amb el tren de l’Arnau han tret a la superfície una manera de fer que es considera fora de la llei. “És il·legal, però creatiu, artístic, bonic, i això intentem ensenyar.” Certament, els artistes han aconseguit un espectacular efecte visual, talment com si un tren estigués aturat en una imaginària estació a l’aire lliure del Raval. Qui el vulgui anar a veure que no pateixi: com que la cosa va de Rodalies, el tren trigarà a sortir, diuen, entre dos i tres mesos.