Opinió

Tribuna

Israel: del mite al crim

“Costa no aplaudeix, com podria semblar, l’operació espectacular de la milícia Hamàs, del 7 d’octubre de 2023, perquè rebutja qualsevol víctima, però considera que el “dret a defensar-se” “«pertenece al invadido, no al invasor»”. I els “invasors” no solament són les poderoses forces armades israelianes, sinó també tots aquells estats que les han ajudat

Pedro Costa Morata (Águi­las, Múrcia, 1947) pre­senta aquests dies, a Sara­gossa, Tor­tosa i Bar­ce­lona (6 de febrer, 16 h, Ate­neu Bar­ce­lonès), el seu assaig Israel: del mito al cri­men (El Viejo Topo, 2024), un volum dens de con­tin­gut docu­men­tal i anàlisi històrica i política, en què passa revista, sense con­ces­si­ons, a la tragèdia del poble palestí sota les armes i l’expan­si­o­nisme de l’Estat d’Israel. Qui és Costa Morata? Ho recordo. El seu nom i obra ha estat pràcti­ca­ment esbor­rat dels grans mit­jans periodístics espa­nyols, on va escriure llar­ga­ment durant els anys setanta i vui­tanta, mani­fes­tant la seva posició intel·lec­tual inde­pen­dent, crítica i alter­na­tiva al sis­tema soci­o­polític i econòmic que la Tran­sició va con­fi­gu­rar. Sabia de què par­lava. Engi­nyer de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons, va par­ti­ci­par en el sis­tema indus­trial i energètic (Iber­du­ero, cen­tral de Lemoiz) fins que va veure, per experiència pròpia, que l’ener­gia nuclear que l’últim govern fran­quista volia ins­tal·lar a Espa­nya (Plan Energético Naci­o­nal, 1973-75) supo­sa­ria una nova dependència dels grans grups de poder, amb greus con­seqüències per a la salut, la segu­re­tat i els ter­ri­to­ris rurals. Ho va voler evi­tar (i ho acon­seguí enmig d’una gran pro­testa popu­lar) quan, el desem­bre de 1973, el govern va pla­ni­fi­car la cen­tral nuclear de Cabo Cope, a la seva terra natal.

A par­tir de lla­vors –i amb un tre­ball inces­sant per tot Espa­nya– va esde­ve­nir un dels pio­ners del movi­ment eco­lo­gista i anti­nu­clear, va ampliar els seus interes­sos científics i tec­nològics a la soci­o­lo­gia, el peri­o­disme, a la crítica al model de desen­vo­lu­pa­ment occi­den­tal i, con­seqüent­ment, a la inves­ti­gació geo­política mun­dial, per la qual cosa, i ja fa cin­quanta anys, es lli­cencià en ciències polítiques i soci­o­lo­gia, i va esde­ve­nir doc­tor el 2005, pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat Politècnica de Madrid, a la Uni­ver­si­tat Pon­tifícia de Sala­manca i va impar­tir cur­sos de doc­to­rat a Gua­te­mala. El seu interès per estu­diar el nord d’Àfrica i els països de l’Ori­ent Mitjà –i viat­jar-hi– data d’aquells anys setanta, fet que el con­ver­teix en un dels homes més ben infor­mats del pano­rama espa­nyol, per la qual cosa –com des­criu en el lli­bre esmen­tat– no admet que segons qui li doni lliçons de segons què.

A més de ser fidel, com a rigorós ana­lista, a la història dels fets, no oblida la dimensió moral i les con­seqüències que es deri­ven dels fets esde­vin­guts, sobre­tot si han oca­si­o­nat –com coneix per­fec­ta­ment– tant de dolor, espo­lis, mor­tal­dats i migra­ci­ons a tan­tes comu­ni­tats arreu del món. Amb una prosa plena de vigor –amb santa indig­nació, jus­ta­ment per saber les bam­bo­li­nes sovint cri­mi­nals amb què es van cui­nar els fets–, Pedro Costa des­munta els tòpics interes­sats: de les “pro­me­ses” bíbli­ques als “drets de defensa” d’Israel, pas­sant pel “pro­jecte colo­nial del sio­nisme polític”, llar­ga­ment ela­bo­rat entre 1920 i 1947, i con­so­li­dat el 1948, amb la par­tició de Pales­tina i la cre­ació de l’Estat jueu, amb l’antic suport colo­nial de la Gran Bre­ta­nya i l’ine­vi­ta­ble dels Estats Units, gràcies a grans for­tu­nes d’ori­gen jueu que no van patir, pre­ci­sa­ment, l’Holo­caust nazi. Ans al con­trari, van fer-lo pos­si­ble amb tota mena de suports, jugant a dues ban­des, com sem­pre fan els que s’apro­fi­ten de tot.

Aquest valerós i valent volum –de prop de qua­tre-cen­tes pàgines, amb exten­ses referències bibli­ogràfiques, pro­lo­gat, amb un text igual­ment des­a­com­ple­xat, per Anto­nio López Martínez–, l’autor el va anar aca­bant el juny de 2024, quan ja s’havien produït gai­rebé 37.000 morts pales­ti­nes, una des­trucció que Pedro Costa equi­para a la “raci­o­na­li­dad ani­qui­la­dora que los nazis emple­a­ron en el geno­ci­dio del pue­blo judío euro­peo”. Costa no aplau­deix, com podria sem­blar, l’ope­ració espec­ta­cu­lar de la milícia Hamàs, del 7 d’octu­bre de 2023, perquè rebutja qual­se­vol víctima, però con­si­dera que el “dret a defen­sar-se” –que Israel tant s’ha auto­a­tribuït– “per­te­nece al inva­dido, no al inva­sor”. I els “inva­sors” no sola­ment són les pode­ro­ses for­ces arma­des isra­e­li­a­nes, sinó també tots aquells estats que les han aju­dat, euro­peus i nord-ame­ri­cans, en uns envi­a­ments mas­sius que, alhora que enri­quien les fàbri­ques d’arma­ment –tal com s’ha produït també a Ucraïna, que igual­ment ha meres­cut un altre lli­bre de Costa–, oca­si­o­na­ven una crisi sense pre­ce­dents a Europa i als matei­xos EUA.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia