De Llagostera al món
La tradició pictòrica de Llagostera ve de lluny i sempre hi ha hagut un caliu d’artistes locals que han preservat l’esperit artístic des de tota mena de tendències. Alguns dels pioners són noms molt rellevants en la història pictòrica i a partir de divendres es podrà veure el treball de cinc artistes que han transcendit més enllà de l’àmbit local. L’Espai Cultural Casa de les Vídues inaugura l’exposició De Llagostera al món a les sales de can Roure amb un repòquer dels pintors més destacats que han nascut a la vila o hi han estat vinculats. De fet, ja el 2009, l’exposició i el llibre 80 anys de pintura a Llagostera (1892-1975) de Mariona Seguranyes van contribuir a recollir la història d’aquests creadors. La gènesi de tot plegat la trobem en l’Escola de Belles Arts, que es va fundar el 1892 i que a partir de 1900, amb la direcció de Rafael Mas Ripoll (Barcelona, 1876 - Girona, 1956), va esdevenir un punt de referència de les inquietuds artístiques de moltes generacions de llagosterencs. El 1949 el va substituir Pere Mayol Borrell (Llagostera, 1906 - 1986), que va ensenyar dibuix i pintura a centenars de joves fins a gairebé la seva mort. Ambdós eren pintors molt notables, com també ho va ser mossèn Josep Gelabert Rincón (el Morell, 1859 - Llagostera, 1936), que va arribar al poble des d’Olot a finals del segle XIX i que era un home de ciència que es va prodigar en l’arqueologia, la geologia, la toponímia i la vulcanologia, i va impulsar la primera biblioteca local. Emili Vilà Gorgoll (Llagostera, 1887-1967) va rebre les ensenyances de Gelabert i Mas (com també Pere Mayol, que va ser el deixeble de Gelabert) i als anys vint va triomfar a París com a cartellista i va acabar fundant el Museu Vilà a Llagostera, on es pot veure bona part de la seva obra. Per completar el quintet, l’Enric Marquès Ribalta (Girona, 1931-1994), un dels artistes gironins més solvents del segle XX, que va viure al carrer Santa Anna des dels anys setanta fins a la seva mort. Una de les peculiaritats de la mostra és que es porta a terme amb obres que pertanyen a famílies i institucions del poble, i l’organització aclareix que, durant els tres mesos que dura l’exposició, “les obres s’aniran renovant, oferint així una visió més àmplia i diversa del patrimoni existent al municipi”.
