Pols, Abduls i Isaacs

En Pol treballa en un centre hospitalari fent d’auxiliar d’infermeria. Com que té un horari fix que li permet tenir temps lliure, va fer un curs de quiromassatgista i a les tardes fa massatges a casa seva. Treballa moltes hores. Les vuit de la seva jornada laboral reglada i les que li surten al llarg de la setmana amb els massatges. Cobra uns 40 euros per sessió i aquests diners, que poden ser centenars d’euros al mes, no computen enlloc. Un segon cas: l’Abdul. Va arribar a Catalunya ja fa un grapat d’anys i va entrar a treballar en una brigada municipal. A les tardes fa de pintor i també té moltíssima feina. De fet, t’has d’esperar setmanes perquè et vingui. El mètode de cobrament? En negre. L’Isaac és paleta des de fa més de vint anys. Són ell i un parell d’aprenents que van fent les petites reformes que li arriben del bocaorella perquè treballa bé i no és excessivament car. El preu, però, varia. T’ho diu directament: “Vols factura? Si vols factura hi has de sumar l’IVA i l’IRPF que després hauré de declarar. Si vols que et surti més barat, no fem factura.”

L’economia submergida sempre ha existit perquè el treballador ha de fer front a una sanguínia d’impostos i d’aportacions obligades i li costa arribar a final de mes. Com cada mes de gener, tot s’ha disparat. Els aliments són més cars, els serveis augmenten de preu i els sous no donen per a més. Mentrestant, les administracions, les que ens comanden en tots els àmbits, diuen que estan al costat dels ciutadans. Que els seus administrats tenim drets que s’han de garantir, que volen ajudar-nos i que intenten que visquem millor. Però aquesta retòrica queda només en això: en paraules. Perquè després l’Ajuntament apuja cada any l’IBI o la recollida de la brossa, l’administració pertinent eleva els preus del transport públic i el govern de torn beneeix que les elèctriques siguin més riques a cop de collar les famílies. Si les administracions volen estar al costat dels ciutadans, que no ens apugin sistemàticament la pressió impositiva. Que ens ajudin també amb fets i no només amb paraules. I potser –i només potser– no seran necessaris els Pols, Abduls i Isaacs.