Quina merda, nois!

És trist, vergonyós, poca-solta, indecent, suïcida, lamentable, irresponsable i ximple gestionar l’afer Comín com es gestiona, si és que se’n pot dir gestió, del que passa pels nostres morros. Fa la impressió que mai arribarem a saber fins a quin punt tenim desenvolupada la capacitat d’autodestrucció. De veritat hem de suportar el trist espectacle sense que ni Jordi Turull ni Carles Puigdemont facin un pas, alcin la veu i expliquin la seva versió de davant de què estem? De veritat ens mereixem la batalla dialèctica entre l’exconseller, eurodiputat i vicepresident del consell Toni Comín, el raper Valtònyc i l’auditor? Què ha fet el Consell de la República per merèixer això? Què han fet els milers de ciutadans que s’han gratat la butxaca per assistir ara a aquesta cerimònia de la confusió? La via judicial que ahir va anunciar Comín contra Valtònyc no arreglarà res, tant si prospera com si acaba en via morta. Més aviat al contrari. Embolicarà la troca en tots els casos. No pot allargar-se, aquesta situació en què dos il·lustres del cercle de Waterloo es diuen cul d’olla l’un a l’altre. Algú ha de dir que fins aquí hem arribat i posar els punts sobre les is. No dic que hagin d’amagar res sota les catifes. Al contrari. Ja fa una setmana que dura la gresca i li sobren set dies. Deixar-ho en la paraula de l’un contra la paraula de l’altre i que es vagi podrint, és una vergonya per a Turull, per a Puigdemont i per a Junts. És una merda, nois! Una més!