Kinder Corbacho

L'anunci de Corbacho que el PSC votarà, peti qui peti, a favor dels pressupostos del PSOE és tan poc sorprenent com el contingut d'un ou Kinder que, com saben tots els nens, no n'és gens. Un sector dels socialistes catalans havia filtrat i fet córrer la idea que podien arribar a rebel·lar-se al Congrés. Ningú no s'ho havia cregut, però per alguna raó el ministre de Treball ha sentit la necessitat de deixar clara la seva posició.

Mentre es confirmava que Montilla va amanir el pacte de Vilanova entre Saura i De la Vega –per a vergonya de Joan Herrera–, Corbacho feia ahir un altre gest per exhibir la seva fidelitat a Rodríguez Zapatero. Rivalitzant amb José Bono en espanyolitat i lleialtat al carrer Ferraz, l'exalcalde de l'Hospitalet puntualitzava que el front comú pel finançament és només una "conjuntura molt respectable" i que la possibilitat de votar contra els pressupostos és una "opció partidista" (partidista d'un altre partit, esclar). Antoni Castells era un miratge. Torna l'autèntica veu del PSC: la que mana, si més no.