Opinió

Cantant les quaranta a la vida

Llarga vida a Els Pets i feliç gira cantant les quaranta!

“M’he tor­nat boja bus­cant les entra­des del con­cert d’aquest cap de set­mana i ara he recor­dat que les vas com­prar tu.” Amb aquest mis­satge em recor­dava dilluns la Mari­ona que és “cap de set­mana” d’Els Pets a Girona. Les entra­des que vam com­prar al juny sense saber què seria de nosal­tres aquest cap de set­mana i que ens van fer dub­tar de si apos­tar per un “Calla i balla” sabent que “Som” nostàlgia d’estius i fes­tes majors, o decan­tar-nos per fer un “Bon dia” com­bi­nat amb una mica d’“Agost”. Cita inèdita per a totes les que hem for­mat part d’aquests 40 anys de tra­jectòria del grup de Cons­tantí acom­pa­nyant-los a treure’ns la samar­reta fins i tot en ple hivern per can­tar a ple pulmó con­tra la monar­quia, o con­ver­tint els seus him­nes en “Esto­nes de cel” sota “Ves­pres” estre­llats. Una gira que es plan­teja única per reviure de manera ínte­gra els qua­tre discs més emblemàtics i reco­ne­guts de la seva tra­jectòria, i que va exhau­rir entra­des en poques hores per aquest tret de sor­tida a Girona. “Reser­veu can­gurs, obriu l’armari per bus­car aque­lla samar­reta que ja no us entra, tru­queu l’amiga amb qui us colàveu dar­rere l’esce­nari, repas­seu lle­tres,…” reco­ma­na­ven Els Pets amb l’anunci d’aquesta gira, cons­ci­ents que “la vida és el que ens passa men­tre fem plans per tenir-ho tot lli­gat” i vati­ci­nant que la mit­jana d’edat d’aquests con­certs estarà més a prop de sen­tir-nos “Massa joves per fer-nos grans” que de poder dir que “En tinc dis­set”. No sé què en queda, d’aque­lla que un dia va anar amb “pan­ta­lons curts i els genolls pelats”, però hi ha grups que for­men part de la nos­tra banda sonora vital, cançons que des­per­ten records i emo­ci­ons, i Els Pets són un d’aquests grups que han acom­pa­nyat gene­ra­ci­ons i gene­ra­ci­ons fent del rock català la melo­dia de les nos­tres vides. Una melo­dia plena de lle­tres encara avui ben vigents i far­ci­des d’aque­lla essència de vida de poble que sovint “aquest cony de temps” ens fa sen­tir massa lluny i ens porta a obli­dar “el que val la pena de veri­tat”: fer de les “con­ver­ses de cafè” moments de sen­tir-nos “estúpida­ment feli­ces” men­tre retro­bem “La colla” o dei­xem que tot i que “està plo­vent” la ment ens trans­porti a cadas­cun d’aquells con­certs en què “l’estiu ens espe­rava a cada poble i res era més absurd que que­dar-se a casa”. Llarga vida a Els Pets i feliç gira can­tant les qua­ranta!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia