Opinió

El factor humà

De Lluís a Lluís

Activistes de Randa i l’ANC recorden la plantada de Xirinacs a la plaça Sant Jaume per reivindicar els Països Catalans

Ara que és temps de resistència té tot el sen­tit tor­nar als resis­tents de sem­pre, als mes­tres de la gota malaia, de la pro­testa pacífica, sos­tin­guda, insu­bor­na­ble. A Cata­lu­nya aquesta escola porta un nom, el de Lluís Maria Xiri­nacs, a qui es pot defi­nir com l’exem­ple de la deter­mi­nació per­so­nal com a camí per acon­se­guir un noble propòsit. La idea és molt sim­ple: no et pre­gun­tis què fan els altres per cons­truir un món millor, fes-ho tu i en tot cas els altres ja vin­dran al dar­rere.

I això és el que va fer tota la vida Xiri­nacs, un home d’acció deter­mi­nada i deter­mi­nant que aquest any està doble­ment d’ani­ver­sari. El 1975, l’ales­ho­res sacer­dot i acti­vista va ini­ciar l’acció de pacífica pro­testa per la qual va aga­far molta noto­ri­e­tat en posar en marxa per ini­ci­a­tiva pròpia una cam­pa­nya per l’amnis­tia dels pre­sos plan­tant-se durant dotze hores al dia davant de la presó Model de Bar­ce­lona. Aquest any es com­pli­ran 50 anys d’aque­lla ini­ci­a­tiva de dig­ni­tat per­so­nal a l’entorn de la qual va néixer un com­promís social, comu­ni­tari, perquè van ser molts els que es van aca­bar acos­tant fins al car­rer Entença per acom­pa­nyar Xiri­nacs en la seva rei­vin­di­cació.

La com­me­mo­ració d’aquells fets es farà durant aquest 2025, però de moment ahir el que es va voler fer va ser recor­dar els 25 anys d’una altra cam­pa­nya que Xiri­nacs va enge­gar l’1 de gener del 2000 amb la seva presència a la plaça Sant Jaume de Bar­ce­lona. L’home que ales­ho­res havia aban­do­nat el sacer­doci per abraçar la filo­so­fia, sense dei­xar de mili­tar mai en la mateixa idea política, es va plan­tar nou hores al dia al cor de Bar­ce­lona amb l’objec­tiu de rei­vin­di­car la cre­ació de l’Assem­blea dels Països Cata­lans com una eina indis­pen­sa­ble per asso­lir l’objec­tiu major de la plena sobi­ra­nia dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana. Una vegada més el seu com­promís amb les idees i, d’entre totes, una de primària, sim­ple i arris­cada: “La inde­pendència no es demana, es pren.”

I aquesta és la idea que ahir va tor­nar a res­so­nar, durant tot el dia, a la mateixa plaça que Xiri­nacs va tre­pit­jar el gener del 2000. Amb un acte orga­nit­zat per la Fun­dació Randa –enti­tat que pro­mou el lle­gat i l’obra del polític i pen­sa­dor que va anar a bus­car la mort el 2007 als bos­cos del Ripollès– i l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, orga­nit­zació empel­tada de la manera de fer del popu­lar Xiri i que obli­ga­da­ment tran­sita avui des­bros­sant els fei­xucs camins de la resistència. La com­me­mo­ració va impli­car acti­vis­tes d’una i altra enti­tat que van relle­var-se en el gest d’estar plan­tats a la plaça, lle­gint el mani­fest Crida 2000 Països Cata­lans, que va redac­tar Xiri­nacs.

I el pri­mer a enge­gar l’acció va ser en Lluís, bar­ce­loní de nai­xe­ment emi­grat a pagès que va retor­nar ahir a la seva ciu­tat per expe­ri­men­tar el fred que hi fa a Sant Jaume un matí de gener, quan s’està plan­tat a la plaça, per molta gorra, guants i roba d’abric que es porti. Una cosa és el fred físic, que se suporta, i una altra és el fred emo­ci­o­nal o polític que deixa gèlid quan es cons­tata que idees com la de Països Cata­lans dei­xen indi­fe­rents car­rers i pla­ces.

Per això, aquesta crònica acaba en el mateix punt on ha començat. És hivern i es pre­veu llarg i cru, és temps de resistència, temps per agrair a en Lluís que ahir acceptés pas­sar fred a Sant Jaume per man­te­nir la flama.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia