Encara fa un bon dia

Quan van fer aquell primer concert al Sindicat Agrícola del seu poble, Constantí, el desembre del 1985, poc es pensaven que la vida als escenaris els hauria anat acomboiant amb tanta dolcesa. Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres, el trio de músics que, en aquells anys vuitanta, van consultar entre amics i parents quin nom posar al grup i que van triar just el que no va votar ningú, Els Pets, estaven convençuts que només tocarien al garatge del Lluís o al terrat del Joan, segons confessaven en una entrevista pocs anys després d’aquella primera actuació. Aleshores tenien 22 anys (tots tres són nascuts el 1963) i més ganes que esperances. “Mai no hauríem dit que arribaríem a gravar un disc. Cada dia que sobrevivim com a conjunt és una sorpresa”, asseguraven quan ja havien començat a viure l’esclat de la moguda del rock català. Qui els havia de dir, doncs, que aquest 2025 celebrarien el que saben que és una fita “gairebé inèdita a la història del pop a Catalunya”. Els Pets fan 40 anys i just aquest cap de setmana inicien a Girona la gira que han programat per aquest aniversari rodó i que passa tan poc sovint en l’univers musical en català. El mateix Gavaldà ha dit aquests dies que arribar als 40 anys és la constatació d’un miracle. Un miracle que només fa de vel a la seva capacitat per mantenir un públic que ens hem anat fent grans al seu costat i per captar-ne un altre que s’hi ha anat afegint amb el pas dels anys. Gràcies a ells, avui encara fa un bon dia, Tarragona encara ens esborrona i Constantí (molta merda i poc vi) ens fa patir. I que sigui per molts anys més.