Revoltes de gremis

Demà fa un any de la revolta pagesa que va alertar de la situació crítica del camp i de l’escàs futur que hi presagien els pagesos. La inesperada tractorada va posar damunt la taula que el sector primari, el primer, no podia més. No han canviat gaires coses, excepte una millor situació mediambiental per les pluges normalitzades del 2024 i una lleugera simplificació de la burocràcia. Però la finestreta única que va prometre el president Aragonès no s’ha implementat, creix l’amenaça sobre la viabilitat de les explotacions per l’arribada de productes del Mercosur, i els robatoris i els efectes de les plagues de fauna salvatge han augmentat, per exemple. El moviment va fer canviar els interlocutors amb l’administració, substituint els sindicats tradicionals per Revolta i ara ja Gremi de la Pagesia, ja amb miler i mig d’agremiats. Però les converses no avancen i, malgrat que hi ha menys pressió perquè no hi ha eleccions europees a la vista –la major part de la política agrària depèn de Brussel·les–, ja s’han convocat les primeres protestes, amb la incògnita dels efectes de la política aranzelària dels EUA. No tenim prou control ni cultura de seguir la traçabilitat dels productes al mercat, on sovint trobem encara molta oferta de queviures molt fora de temporada. No hi ha tampoc perspectives de relleu per a la generació de pagesos que s’han modernitzat, empren la tecnologia i van apostar per l’equilibri territorial, malgrat tot.

Tampoc a ciutat hi ha gaire més projecció de millora econòmica o projectes de vida, perquè el preu de l’habitatge cada cop expulsa més ciutadans a l’extraradi i els obliga a residir a més distància del lloc de treball, tensionant el transport i vivint amb l’ai al cor per si decauen les bonificacions. Si fa un any els protagonistes eren els tractors del que ha derivat en Gremi de Pagesia, ara ho són un altre gremi, de Llogateres, malgrat que les dues plataformes podrien esdevenir punta de llança de qüestions generals, perquè de la seva lluita en depenem gairebé tots.