Raça humana
“Vaig néixer l’any 1860”
A la caixa del supermercat, una dona gran de cabells blancs i ulleres de pasta graduades que li ressalten la mirada es disposa a pagar els quatre o cinc productes que s’emporta. La caixera li pregunta si té la targeta de clienta habitual, la que li garanteix acumular punts, i certs descomptes, i no sé quantes meravelles més. Davant el no de la dona de cabells blancs, s’ofereix a ajudar-la amb el tràmit. Per disposar-ne, només ha d’omplir un fulletó amb unes quantes dades personals i els avantatges s’activen al moment. La dona accepta fer-se aquella targeta que sembla miraculosa però s’atabala una mica quan li diuen que ha d’omplir el formulari, així que la caixera, molt amablement, agafa un bolígraf per anar omplint ella casella a casella, en funció de la informació que li facilita la clienta. Li demana nom i cognoms, i ella li respon. Li demana l’adreça on viu, i la dona li ho dona tot mastegat. Tot seguit li reclama la data de naixement i arriben les primeres llacunes. Prova amb diferents dies i mesos però fa la impressió que no l’encerta. Ensopega amb les mateixes síl·labes que mira de pronunciar i finalment aposta per una data i per un any d’arribada al món: 1980. La caixera, i la gent que s’espera, s’adonen de les dificultats que té. Li diu que estigui tranquil·la, però que és impossible que naixés fa 45 anys. La dona és conscient que la memòria li falla i probablement aquesta consciència la fa patir més que si visqués en un univers paral·lel sense episodis del passat. S’emociona quan per fi creu haver estat capaç de recordar l’any que busca: 1860. La caixera veu que la missió és impossible, perquè tampoc no recorda el telèfon, però en lloc de rendir-se té un gest d’aquells que semblen petits però ajuden a creure en la humanitat: la hi omple amb algunes dades inventades i li situa el naixement al gener perquè la firma li enviï un regal d’aniversari.