La monarquia
Lluís Simon
“Mí no hablar español”
Hi ha un gran disgust a la Casa Reial espanyola per un decret de Donald Trump que ha estat com una bona puntada de peu a allò que no sona. El mateix rei espanyol, sempre tan poruc en temes de política internacional, no se n’ha pogut estar i ha alçat la veu contra allò que considera una vulneració que va més enllà dels drets humans.
No parlem d’immigració, d’aranzels, de política expansionista, de Gaza, dels col·lectius LGTBI+, del nou imperi de les xarxes socials i tot allò que està minant alguns dels grans principis democràtics forjats després de la Segona Guerra Mundial. El rei espanyol ha quedat mut, fins i tot en saber –perquè algú l’hi deu dir– que el nou president dels EUA vol aixecar un complex turístic sobre les terres de dos milions de palestins en el nostre Mediterrani.
De totes les bajanades i amenaces del nou emperador d’Occident, el Neró del segle XXI, només una ha deixat en fora de joc el Borbó espanyol. Parlem, és clar, de la decisió de treure l’idioma castellà del web oficial de la Casa Blanca. Això sí que ha fet pupa. El rei mateix ha avisat que segur que hi haurà una rectificació i que el temps posarà el “seu” idioma al lloc que li correspon. L’obsessió del monarca no és, doncs, que una certa idea de democràcia liberal sigui respectada al país més poderós del món, sinó que la llengua “que no va ser imposada mai a ningú”, en paraules del seu pare, no sigui arraconada de les institucions oficials.
Gràcies a Trump, el nacionalisme espanyol que lidera el seu rei veurà i viurà en la seva pròpia pell com el seu idioma és menystingut i, amb una mica de fortuna, desapareix de les institucions oficials nord-americanes, que han decidit que si tothom es pot entendre en anglès ja no cal gastar ni un cèntim de dòlar en traduccions.
El castellà pot anar morint als EUA amb les mateixes armes que els espanyols intenten liquidar el català, no només als Països Catalans, sinó també a Europa. És un petit premi de consolació, si voleu, però ja tocava que algú fes veure a molts dels nostres veïns que Espanya ja no és ni tornarà a ser mai l’imperi en què no es pon el sol.
La influència de la diplomàcia espanyola i del mateix monarca no ha estat mai capaç de donar un estatus prestigiós a la llengua de Cervantes. De fet, molts migrants de l’Amèrica Llatina amaguen el seu origen fent veure que la desconeixen quan treballen davant del públic.
El destructor de llengües
Lluís SimonLa preocupació pel castellà als EUA contrasta amb la història genocida, humana i cultural que l’antic imperi espanyol va perpetrar al continent americà. N’hi ha de documentades unes 900, però moltes van desaparèixer arran de l’arribada dels espanyols. No hi ha tampoc cap programa de l’Institut Cervantes per mirar de recuperar aquesta memòria cultural. Simplement l’Estat espanyol espera que les llengües minoritàries que encara es parlen vagin desapareixent perquè la lluita, com sabem els catalans, és desigual. Només alguns governs que reivindiquen les seves arrels indígenes fan esforços per evitar-ho. Per això no cal posar-se les mans al cap si el castellà estarà en perill als EUA. S’ho han buscat.
Aga Khan IV, adeu a l’amic del Borbó
Lluís SimonLa mort de l’imam Aga Khan IV, líder espiritual de l’ismaïlisme xiïta, ha sacsejat la casa reial espanyola. Aquest príncep, un dels homes més rics del món, no només era amic personal de Joan Carles I, sinó que va rescatar la infanta Cristina quan ella es va “exiliar” a Suïssa arran del judici del cas Nóos. La filla del Borbó vivia a Barcelona i treballava, o això deien, a la fundació de La Caixa. Karim al Hussaini, com es deia l’imam, la va acollir a Ginebra perquè fugís del soroll provocat pels negocis d’Urdangarin, dels quals ella era sòcia. Aga Khan IV va ser tot un personatge. Descendent de Mahoma, segons els seus fidels, es va casar amb models i princeses i va viure, com el seu amic Borbó, a cos de rei.
Girona, capital l’Hospitalet
Lluís Simon
Un cop més el rei espanyol no es va atrevir a trepitjar Girona per repartir els premis coneguts com a Princesa de Girona Social 2025. El lloc escollit va ser aquesta vegada l’Hospitalet de Llobregat i el nom de l’esdeveniment ja és oficialment, o això diu la casa reial, Princesa de Girona CongresFest. Ara només falta que hi treguin la paraula Girona del mig i ja serem al cap del carrer. Que reparteixin tots els premis que vulguin, però que no facin exhibicionisme fàcil de la seva ocupació colonial.
