Collboni para ballestes

La casa Orsola és, diria l’àvia Neus, una ballesta ben parada en què el dia menys pen­sat ens pica­rem els dits ben picats. Els dits, el coll o ves a saber què, però ens hi engan­xa­rem. Quan això sigui, ja no que­darà a prop ningú dels que han parat les tram­pes. Els uns hau­ran fet car­rera i els altres ja l’hau­ran aca­bada. Passa’ls a bus­car amb un llum! Com tan­tes altres vega­des, ja pagarà el man­xaire! Comen­cem pel prin­cipi. Ens venen que han com­prat un 30% per sota el preu de mer­cat a l’Eixam­ple. La veri­tat és que han pagat un 45% més (a la rat­lla de 3 mili­ons) del que havien pagat els com­pra­dors fa qua­tre anys. L’Ajun­ta­ment no va voler com­prar-la en aquell moment i en aque­lles con­di­ci­ons. Ara que és més cara, sí que l’ha vol­gut. Con­ti­nuem. La idea de la com­pra com­par­tida també és molt fina i ele­gant. Hàbitat3, que ha pagat menys que l’Ajun­ta­ment, se’n queda més tros, de la casa, segons que ens han expli­cat. Com que no és pre­ci­sa­ment un fons inver­sor ben dotat, per poder pagar la seva part ha sig­nat una ope­ració de crèdit amb l’ICF (el banc públic de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya) i el crèdit l’ha ava­lat l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Un nou con­cepte d’eco­no­mia cir­cu­lar, com poden veure, que tanca el cer­cle amb l’encàrrec de la gestió, pre­ci­sa­ment, a Hàbitat3. I per aca­bar, ells matei­xos ja diuen que aquest no és el camí, que no hi ha diner públic per a tan­tes cases Orsola com hi ha a la ciu­tat. I per a aquesta, per què sí?