‘Valentinades’ d’importació

Avui no és el dia que la tradició catalana marca com a emblemàtic per celebrar l’amor de parella que hem establert al voltant de Sant Jordi, al qual només retrec que el dragó en surti tan malparat quan fins i tot mossèn Cinto, en comptes d’aniquilar les goges de Canigó, les va simplement foragitar. En qualsevol cas, al mig del febrer la cultura occidental festeja en massa el sant i metge romà que un papa remot va promoure per contrarestar la festa ancestral de Luperc. En teoria, excepte aquí, però a la pràctica ho tenim perdut perquè en l’actual Catalunya, San Valentín, Valentine’s Day, Sant Valentí, sumen crits de milions d’enamorats. Pensant en les variacions idiomàtiques, acadèmiques i socials de parelles sentimentals pròpies, he rememorat quines m’havien fet eixeres en la data. Cap de català, ni de vuit cognoms ni dels altres, i ara mateix només recordo un sonat que als anys vuitanta m’observava a través de la immensa finestra del meu despatx de l’ACB a Barcelona i m’enviava cartes romàntiques. Tal jornada com la present hi va fer arribar un ram de flors més gran que la recepcionista i vaig ser la riota dels companys, mentre servidora estava ben atemorida imaginant fins on podria arribar l’individu. El vaig denunciar. A mitjans dels noranta, un guitarrista anglès d’una mítica banda a qui havia conegut casualment fent de periodista, em sorprengué com el gentleman que era amb un bonic àudio: My funny Valentine de Sinatra. I ja estarien, perquè alliçonava a qui tocava d’evitar la diada forastera. Gens fàcil seria actualment, amb el bombardeig consumista que la varietat d’orígens fa que trobi clients fins i tot en petites viles gironines com la meva. La solució, per a alegria dels comerciants, és celebrar ambdós. Em deia la colombiana Claude, feliç parella de l’indi Abhi, que malgrat no ser propi de les cultures nadiues de cap d’ells, tan dispars –a Colòmbia cau al setembre i a l’Índia no es regala si no és en ocasions excepcionals–, aquests Romeu i Julieta del segle XXI que lluiten pel seu amor es tenen detallets tant avui com per Sant Jordi, quan ell li porta una rosa. I jo, enmig de l’ensucrada inundació, em consolo pensant que una flor per a l’estimada és una conquesta poètica força més bonica que la festa valentina, tan descaradament a preu etiquetat. O m’ho sembla.