Què fem amb els conills?

L’excés de conills s’ha convertit en un problema per als pagesos. També els senglars. Els animals que es colen als camps fan mal als conreus i, en el cas de les bèsties més grans, són un perill per als conductors de les àrees rurals. I per a l’equilibri dels ecosistemes. Un problema que costa gestionar, com reconeixen des de la Generalitat, i que causa discrepàncies entre la pagesia i col·lectius ecologistes, que tenen visions de vegades contraposades del que passa al camp. L’enèsima mostra d’aquesta discrepància ha sorgit arran de l’acord entre el govern i Revolta Pagesa, que tracta, entre altres punts, el control de les plagues de conills de bosc. L’ús de fosfur d’alumini per acabar amb els caus és potser l’aspecte més controvertit, ja que les entitats ecologistes alerten que es tracta d’un verí molt perillós que va motivar la mort de dues persones a Segòvia el 2023. Col·lectius com Ecologistes en Acció defensen també la reintroducció del linx per controlar el nombre de conills, com a alternativa a la caça, que, diuen, ha fet minvar la població de depredadors de conills com les guineus. Els pagesos volen acabar amb els animals que els destrossen els conreus. Lògic. Falta veure si les mesures acordades seran les millors per no posar en perill el medi ambient, ja que la natura no entén de zones estanques. S’ha de recuperar la caça com a sistema de regulació? És una bona opció recórrer a químics perillosos? És un risc reintroduir animals salvatges, o no és més que tornar a l’equilibri natural dels ecosistemes? Realment, el problema no sembla tenir una fàcil solució.