Intel·ligència artificial i psicoteràpia

Un dels camps en què el potencial de la IA ha generat més expectativa, i també preocupació, és la psicoteràpia. La idea que la IA pugui substituir un psicoterapeuta humà és, sens dubte, una de les més inquietants. Tot i això, també planteja avantatges evidents, com la reducció de costos, la disponibilitat constant (24 hores al dia, set dies a la setmana) i l’accessibilitat per a persones que, per diverses raons, no poden acudir a un terapeuta humà. D’entre els diversos estudis realitzats, quan es compara l’experiència dels pacients amb terapeutes, humans o no, alguns pacients, especialment aquells amb ansietat social o dificultats per obrir-se emocionalment, se senten més còmodes compartint els pensaments amb la IA. La manca de judici percebuda per part de la intel·ligència artificial és un factor clau en aquesta preferència. Per a aquestes persones, la IA representa un espai segur on poden expressar-se sense por de ser jutjades o malinterpretades.

A més, alguns pacients, en particular els més joves i familiaritzats amb la tecnologia, reporten sentir-se “escoltats” per la IA. En casos d’ansietat o depressió lleu, molts pacients van expressar sentir-se “compresos” per la IA. Aquest tipus d’interacció pot ser suficient per oferir un suport inicial o complementari als que busquen alleugeriment als seus problemes emocionals. En tot cas, la psicoteràpia no es tracta únicament d’escoltar i parafrasejar; implica una connexió humana profunda, basada en l’empatia i la capacitat d’interpretar no només les paraules sinó també el llenguatge no verbal, les emocions subjacents i les experiències de vida del pacient.

En el cas del llenguatge no verbal, no és difícil imaginar un futur en el qual les màquines fossin capaces d’interpretar també aquests aspectes. Els avenços en el processament d’imatges i el reconeixement d’emocions podrien permetre que els sistemes d’IA interpretin gestos, expressions facials i altres indicadors no verbals. Si entenem l’empatia com la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, d’imaginar el que sent pel fet de conèixer des de la nostra experiència professional moltes experiències similars, tampoc sembla gaire complicat que poguéssim superar aquest obstacle. Alimentar d’històries vitals i emocions diverses aquest omnipotent psicòleg cibernètic podria fer que se’n sortís força bé. El que no es podrà replicar és la connexió emocional profunda que s’estableix entre un terapeuta i el pacient. Aquesta connexió és fonamental en casos de traumes, duels o problemes psicològics complexos, en què el pacient manifesta un sentiment de soledat i incomprensió que no pot alleugerir-se si no és per una persona real, com més sensible i humana millor, en el procés de sanació.

(*) Psicoterapeuta El Caparazón. Col·legiada núm. 33775- Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya