‘Conclave’

Les aigües del Tíber baixen turbulentes aquests dies. No hi ha hagut tempestes ni ruixats però la salut del papa Francesc ha empitjorat. Avui precisament és Sant Simeó, patró de la gent gran, i els creients faran bé de pregar perquè pugui recuperar el seu esperit combatiu.

Un petit dimoni ha volgut que l’ingrés de Sa Santedat hagi coincidit amb l’èxit monumental de la pel·lícula Conclave, una de les grans favorites a l’Oscar al millor film. L’argument no té secrets. Un papa mor i els cardenals de tot el món es troben al Vaticà per triar-ne un de nou en un joc de poder i d’intrigues que deixa l’espectador clavat a la butaca, malgrat les dosis de fantasia inherents al cinema comercial.

En el rerefons, la crítica a la cúria és ferotge, però algunes grans idees no van desencaminades i són ben conegudes no només a Roma, sinó a tot el món. Els conservadors contra els progressistes i, enmig, els possibilistes. Francesc representava, almenys al principi, la segona línia i alguns discursos i actuacions això ho van certificar, sobretot en comparació amb els seus antecessors.

Conclave denuncia, alguns dirien entre línies i jo afirmo que ho fa a sac i sense contemplacions, la situació de la dona en l’Església catòlica, un drama que durant segles fins i tot els teòlegs més sublims no han pogut, no han sabut o no s’han atrevit a qüestionar.

I heus aquí que la preocupació justificada per la salut del papa també ha coincidit amb l’èxit internacional de la sèrie que ha denunciat com tracta l’Opus Dei moltes de les seves dones, sobretot les que estan a baix de la piràmide. Minuto heroico, de Mediapro, es pot veure a HBO Max i no deixarà indiferent ningú. De fet, Francesc havia començat a retallar el poder de l’Opus a Roma i, per tant, molts confien que un futur successor capgiri aquesta dinàmica.