Supremacismes a Farners?

El dramaturg Jardiel Poncela va deixar dit que “la medicina és l’art de dur els pacients a la tomba amb paraules gregues”. Aquests del teiatru, com són, eh? Au, va, no te m’espantis, ara, tu, que no sempre acaba així, la cosa. Si tens una ulitis, potser el Dr. Comesdigui et receptarà un col·lutori i avall. Si pateixes telitis, qui sap si no n’hi haurà prou amb un antiinflamatori i afluixant-te una mica els sostenidors. Ah, que t’ha receptat un ènema cada vespre? Bé, què hi farem. A aguantar toquen... I si et diu que t’ha de practicar un hepaticocolangiocolecistenterostomia? Doncs tu tranquil: serà ell qui se n’anirà a l’altre barri abans que no acabi d’exhalar la paraula sencera. A Santa Coloma han projectat un CAP que serà el non plus ultra. Acollirà les especialitats habituals més els serveis de pediatria, odontologia, treball social, salut sexual, salut mental, drogodependència... També hi haurà sales de triatge, de consultes polivalents, de cures, de reunions, de descans... L’organigrama serà tan complet que no m’estranyaria gens que hi enquibissin una aula de grec i llatí per refrescar la terminologia i que els pacients sabessin de quin mot han de morir (va, que era per fer riure, home...). No fa riure, per contra, el que l’enyorada lingüista Carme Junyent, just abans de traspassar, li va dir a la doctora que s’entestava a fer-la canviar al castellà: –“Doctora, de debò em negarà el dret a morir en la meva llengua?” Bé, a les últimes eleccions municipals tres mil set-cents catorze colomencs van votar opcions catalanistes. Tres mil set-cents catorze ciutadans que van barrar el pas a la catalanofòbia. És, doncs, de suposar que ara hi haurà, si més no, tres mil set-cents catorze pacients que quan vagin al nou CAP s’adreçaran al metge en català i que, si aquest refusa atendre’ls, el denunciaran al Col·legi de Metges per negligència professional. En un altre temps Santa Coloma va ser pionera dient al poder que ja n’hi havia prou, d’aquest coll. Ara cal tornar-hi i donar exemple als altres pobles, no pas per demanar una aula de català al CAP sinó per exigir als professionals sanitaris vinguts de fora que s’espavilin a aprendre la nostra llengua, que els colomencs no som diglòssics i que amb nosaltres no s’hi valen els supremacismes colonials. Ni els vinguts de les Castelles ni els d’ultramar.