Deixem clar qui són els rics

No puc estar més a favor de la idea de construir edificis amb dues entrades, com ha proposat una representant d’una certa elit, tot referint-se a les noves promocions de pisos, en cas d’incloure per llei un percentatge d’habitatge social. Em declaro fan del fet que entrin per un carrer principal les famílies adinerades que poden comprar l’habitatge dels seus somnis sense demanar favors, i fins i tot doblo l’aposta: proposo que els que ho poden pagar trinco-trinco llueixin alguna mena de distintiu que deixi clar que són els ciutadans top. Per l’altra porta, menys a la vista, que hi entrin els que han tingut un petit ajut per accedir a un sostre però que ni tan sols es compten entre els més pobres perquè, si ho fessin, mai podrien comprar un pis. No només soc una ferma defensora d’aquesta idea. Proposo portar-la més enllà i que les escoles també separin la canalla en funció dels ingressos dels pares, així podrem continuar diferenciant entre els ciutadans de primera i els de segona, i fins i tot els de tercera. A les cues del súper també. Que també es facin les fileres per pagar en funció de si adquireixes productes gurmet o si t’has de conformar a donar a la mainada pa amb mantega per berenar, i gràcies. I als parcs, ostres sí, als parcs infantils, que hi hagi zona d’esbarjo amb gronxadors que són l’hòstia per als fills dels opulents i un sorral amb unes pales i uns rasclets per a les famílies pobres, que així de petits ja aprendran de què va la vida i no cauran en la frustració quan arribin a l’edat adulta. Com més segregació, millor per a tots. Que soc molt fan d’anar de cara pel món. Així no hi haurà enganys i sabrem de quin peu es dol cadascú. I sobretot fem-ho ràpid, perquè així els posarem cara i podrem allunyar-nos dels cretins que es creuen éssers superiors pel fet de tenir molts bitllets i, a més, necessiten demostrar-ho a cada segon.