De Josep a Abdelong

Ningú no dis­cu­teix que Josep és un dels noms més cor­rents a Cata­lu­nya. Els ente­sos diuen que aquesta popu­la­ri­tat no es produí fins a la baixa edat mit­jana, i penso que ho con­firma un fet poc comen­tat: l’absència de viles i pobles, a Cata­lu­nya, que duguin aquest nom.

Al ‘Nomenclàtor de pobles i poblats de Cata­lu­nya’ que publicà Aedos no hi ha cap “Sant Josep”. Hi tro­ba­rem repe­ti­da­ment Sant Adrià, Sant Andreu, Sant Antoni, Sant Esteve, Sant Feliu, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Julià, Sant Llo­renç, Sant Martí, Sant Mateu, Sant Miquel, Sant Pau, Sant Pere, Sant Quirze, Sant Ramon, Sant Sadurní, Sant Sal­va­dor, Sant Sebastià, Sant Vicenç…

Cap “Sant Josep” apli­cat a un muni­cipi, lle­vat de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa. La con­tra­dicció és curi­osa: tan­tes per­so­nes que es diuen Josep, i cap poble no l’ha incor­po­rat al topònim. En canvi, a Cata­lu­nya veiem una colla de pobles que tenen el nom d’un sant que gai­rebé no duu ningú: sant Aniol, sant Boi, sant Cebrià, sant Cor­neli, sant Cugat, sant Fer­riol, sant Fost, sant Fruitós, sant Guim, sant Iscle, sant Ponç, sant Pri­vat, sant Quintí…

Per cert, que de sants Josep n’hi ha més que no ens pen­sem. Demà mateix torna a ser sant Josep, però sant Josep màrtir. I abans-d’ahir també ho era: sant Josep d’Ari­ma­tea. És la set­mana dels Joseps, que acaba el 23 amb sant Josep Oriol. I encara hi ha sant Josep Frei­nan­de­metz, sacer­dot, 28 de gener; sant Josep de Leo­nisa, con­fes­sor, 4 de febrer; sant Josep, diaca, 15 de febrer; sant Josep Mos­cati, 12 d’abril; sant Josep, pre­vere i màrtir, 22 d’abril; sant Josep Benet Cot­to­lengo, fun­da­dor, 30 d’abril; sant Josep d’Anc­hi­eta, sacer­dot, 9 de juny; sant Josep Cafasso, pre­vere, 22 de juny; sant Josep el Just, 20 de juliol; sant Josep, comte, 22 de juliol; sant Josep de Calas­sanç, pre­vere, 25 d’agost; sant Josep de Cuper­tino, 18 de setem­bre; sant Josep Pig­na­te­lli, con­fes­sor, 15 de novem­bre… (Del “San­to­ral Català”, a cura de Car­les Fisas, “La Hor­miga de Oro”). És clar que de sants Joan n’hi ha 92…

Sem­bla que d’un temps ençà, però, els Joseps van de baixa, i en les noves pro­mo­ci­ons de bate­jats domi­nen noms més “ori­gi­nals”. No ho dic pas com un retret. És un símptoma més que volem crear una soci­e­tat des­mas­si­fi­cada. A vega­des, el “caràcter” se cerca a través d’il·lus­tres noms històrics cata­lans –Roger, Beren­guer…– i en d’altres casos impo­sant noms més o menys exòtics. Si s’aspira a la “per­so­ni­fi­cació”, les pos­si­bi­li­tats són infi­ni­tes; em limito a una petita mos­tra de noms mas­cu­lins començats amb A: Aba­mon, Abde­long, Aberci, Abu­demi, Acilí, Acuci, Adaci, Adal­got, Adamnà, Ade­lelm, Adiló, Agabi, Aga­to­dor, Alipi, Alma­qui… De sants que comen­cen amb A –mas­cu­lins i feme­nins– n’hi ha més de 800.