Xivarri al pati

Allunyar els pensaments relacionats amb l’exterior i concentrar-se en l’aquí i l’ara. Aquest és un dels conceptes més repetits a la classe de ioga que tots els alumnes intentem, amb més o menys èxit, interioritzar en les sessions. Es dona la circumstància que l’aula on fem la pràctica és a tocar del pati d’una escola i durant una estona discorren de forma paral·lela els exercicis de meditació i el joc dels escolars. No només no em molesta el xivarri que m’arriba de l’altra banda de la paret, sinó que ja l’he incorporat com a so interior. Em costa d’entendre que aquesta fressa pugui molestar tant alguns veïns que conviuen amb aquests centres educatius que s’hagi arribat a precintar pistes esportives i hi hagi denúncies en curs, com ha passat a Barcelona. La troca s’ha embolicat de tal manera que, a iniciativa de la majoria dels grups polítics, el Parlament de Catalunya ha decidit intervenir i modificar la normativa contra la contaminació acústica per blindar les zones d’esbarjo de les escoles. Aprofitaria el canvi per incloure, en el seu lloc, les converses en veu alta, els àudios de WhatsApp i la música dels vídeos que ens veiem obligats a escoltar en sales de cinema i de teatre, en establiments de restauració i al transport. Fa venir mal de cap i denota una enorme falta de respecte.