De set en set
No cal que s’emocionin
No s’emocionin. No expirin alleugerits ni amb el posat tranquil com si ja ho tinguessin tot guanyat i poguessin viure en pau. No es comprometin a res, ni a la feina ni en les seves cites personals ni en les mèdiques. No dormin tranquils amb la certesa que arribaran a l’hora, encara. S’hi hauran d’escarrassar una mica més, soferts usuaris dels trens de Rodalies. L’anunci, aquesta setmana, que les línies R14, R15, R16 i R17 recuperaran el servei entre Tarragona i Barcelona a partir del 3 de març, un cop s’hagin acabat les obres del túnel de Roda de Berà del corredor mediterrani, encara no serà del tot satisfactori. Els trens d’aquestes línies no pararan a Sant Vicenç de Calders fins al 25 de maig pels treballs que s’hi han de fer, i el servei no estarà restablert del tot fins al setembre pel retard en les obres d’aquesta estació (sembla que un proveïdor s’ha endarrerit en l’entrega d’un material i això ha retardat l’actuació). Però tot plegat seria anecdòtic si sabéssim que el servei regirat que patim des de l’1 d’octubre passat, a causa dels treballs per adequar l’estructura del túnel de Roda de Berà i per adaptar el tram a l’ample internacional, fos només això: el mal menor que hem de passar, transitòriament, quan fem obres. El problema amb el servei ferroviari segur que revindrà un cop acabi el trasbals de les obres. Per això no s’emocionin, tampoc, amb el pseudotraspàs de Rodalies ni amb la nova empresa mixta entre l’Estat i la Generalitat que gestionarà tot el servei de Rodalies suposadament a partir de l’1 de gener del 2026. Res no fa preveure que ni amb això puguem reviscolar.
