Serra elèctrica

Javier Milei, a través de les seves xarxes socials, va induir a invertir en una criptomoneda definint-ho com un “projecte privat que incentivarà el creixement de l’economia argentina, donant fons a petites empreses i a altres emprenedories”. D’entrada, què és això que el president d’un país promogui un “projecte privat”? Però, com saben, la cosa no s’acaba aquí. El valor de la criptomoneda va pujar exponencialment fins que els inversors majoritaris van vendre i el preu va caure en picat. El resultat és que uns quants s’han folrat (dos argentins o, de fet, potser són tres, un nord-americà, un singapurès i un espanyol) i un grapat d’incautes estafats han perdut un munt de diners. Aleshores, amb el mal fet, Milei va esborrar el missatge i, com a tota explicació, va dir que no coneixia bé el projecte d’una gent amb la qual havia mantingut reunions. Es pot tenir més barra?

La justícia argentina ha començat a investigar el cas, però està per veure on arribarà quan Milei avala un sistema en què tot s’hi val per fer diners (a costa de qui sigui i com sigui) sense regularització. Un escàndol així hauria d’haver fet que dimitís. En lloc d’això, com per celebrar-ho, se’n va anar a Maryland per reunir-se amb una colla de la seva mena. I, en un moment culminant de la festa, va regalar a Elon Musk una serra elèctrica, convertida en símbol (són tan subtils) d’aquesta ultradreta disposada a retallar totes les estructures i despeses públiques que diuen que son innecessàries. No són uns personatges que volen dominar el món en una pel·lícula o qualsevol altra ficció distòpica. Són reals, tenen poder i fan el que els dona la gana. Com ha dit la Jane Fonda, m’estimo més ser ‘woke’.