Segregació per llengua

La Generalitat valenciana ha engegat una consulta perquè les famílies demanin en quina llengua principal s’escolaritzin els seus fills. Hauran d’escollir entre valencià i castellà, i en teoria la tria farà que els alumnes tinguin més o menys assignatures en cada llengua, a més de l’anglès. Aquesta idea que tira endavant el govern del PP i que es va gestar amb Vox llavors a la Generalitat no només és un atac contra el català. És que, a més, complicarà en gran manera l’organització de les escoles i l’equilibri a les aules, especialment en els centres d’una línia. D’entrada, serà molt difícil donar resposta a la demanda que facin totes i cadascuna de les famílies, ja que la llei estableix un màxim de 25 alumnes per aula a primària. Què passarà si cinc famílies demanen una llengua i 35, una altra? No hi haurà pas aules amb cinc nens ni amb 35, per la qual cosa s’haurà de buscar un encaix complicat. A més, una separació tan radical d’alumnes per un únic concepte posa en risc la inclusió educativa. La filosofia d’integrar la diversitat cultural i funcional a les aules, que ja prou complicada és sovint, pot esclarar si el primer criteri que s’ha d’atendre és el de la segregació lingüística, perquè els centres haurien de multiplicar espais i docents per encaixar el tetris de tot plegat. I això, ja ho sabem, no passarà. Catalunya va aprendre fa dècades que la normalització lingüística ha estat un avenç per a l’educació de nois i noies que no tenen el català com a llengua primària. I, tot i així, el retrocés en l’ús social de la llengua està sent important i aquesta idea, un retrocés absolut, l’agreujarà.