La nit dels nazis vivents

Els nazis són l’amenaça zombi dels nostres dies. Els fèiem morts i enterrats després de convertir el segle XX en un parc temàtic de la mort, la maldat i el terror per satisfer les seves ànsies, les seves fòbies i naturalment pel botí. Però ja tornen. Han abandonat la tomba de la història, tal com hi van entrar, amb la ment ensangonada, el braç aixecat i la mateixa promesa de destrucció. No en van fer prou amb les desenes de milions de víctimes que van deixar pel camí. Homes, dones, nens; milions d’històries que haurien d’empaperar les parets del món civilitzat i no ho fan prou. Històries a l’atzar com la d’un jove de Budapest. Es deia Gyorgy Silverstein, però es va haver de fer dir Gyorgy Szeder per camuflar el seu origen jueu. Despuntava jugant a futbol i, amb 19 anys, va fer la maleta per venir a jugar al Barça, que llavors entrenava un altre hongarès, Ferenc Plattko. Va debutar un dia de tardor del 1934, va fer el que fan els davanters, marcar gols, i el Barça va guanyar aquell partit amb el Girona i aquell campionat de Catalunya, però ell només va jugar cinc partits, es va lesionar i dos mesos després va tornar al seu país, on va seguir jugant fins al 1940. Els nazis el van acabar enxampant. El 1944 Hitler ja perdia la guerra, però continuava aixecant el braç i enviant joves com Gyorgy a la fossa comuna o el crematori. Aquell any va envair Hongria i va deportar un milió de jueus als camps d’extermini. A Gyorgy Silverstein Szeder, se’l van emportar a Birnbaum i allà, l’1 de maig de 1945, un dia abans que l’exèrcit rus alliberés aquell camp, set dies abans del final de la guerra, el van assassinar a ell i a molts com ell. Quan veig Elon Musk o Steve Bannon, aixecant el braç, desplegant el seu pla de bracet de Donald Trump o alimentant els partits neofeixistes i filonazis de la vella Europa, veig l’oficial de les SS ordenant l’execució d’aquell jove futbolista que havia jugat al camp de les Corts i veig els líders nazis ordenant la mort de milions de persones innocents; simplement perquè podien. I llavors, absolutament conscient que no hem fet prou, em pregunto si encara estem a temps d’evitar l’apocalipsi zombi.