Els guardians del pessebre

Seria exces­siu, quasi novel·lesc, insi­nuar que pels matei­xos car­rers de la Bar­ce­lona vella on la ment d’un cre­a­dor lite­rari va situar ama­gat entre els seus car­rers estrets un cemen­tiri de lli­bres, hi ha també un lloc secret, quasi mis­teriós, on es con­ser­ven milers de per­so­nat­ges ina­ni­mats, en forma de figu­res de pes­se­bre, que espe­ren pren­dre vida en un dio­rama que els faci de casa i un pai­satge que els pro­por­ci­oni un horitzó. Però el cert és que és tan públic com quasi des­co­ne­gut, que a les dependències del Palau Mer­ca­der, un edi­fici del segle XVIII del car­rer Lledó encai­xo­nat entre l’antiga mura­lla i l’església de Sant Just, pro­pi­e­tat encara de les mon­ges vedru­nes, hi té el seu espai el taller i magat­zem de l’Asso­ci­ació de Pes­se­bris­tes de Bar­ce­lona. Un indret que també és d’expo­sició i, per tant, visi­ta­ble per a tot­hom qui ho vul­gui, també ara que el Nadal ja ha que­dat enrere, i sem­pre que s’hagi dema­nat hora prèvia­ment.

Quan s’entra al local de l’asso­ci­ació, amb l’espai impreg­nat d’una olor espe­cial, còctel olfac­tiu de tots els mate­ri­als que uti­lit­zen els pes­se­bris­tes per a les seves rea­lit­za­ci­ons, es té la sen­sació d’endin­sar-se en un museu, pel gran nom­bre de vitri­nes que acu­llen les més de 6.000 figu­res que hi ha en dipòsit, les llei­xes on es guar­den una vui­tan­tena de dio­ra­mes, però també a les bam­bo­li­nes d’un tea­tre on es cons­tru­ei­xen uns deco­rats espe­ci­als, amb les matèries pri­me­res a punt –por­ex­pan, fusta, pegues i pin­tu­res–, les eines espe­rant a ser usa­des i una antiga i pesant màquina amb una doble fulla de tall, espur­ne­jada de ser­ra­du­res, que fa pocs dies que ha dit prou i ara haurà de ser relle­vada.

“És que nosal­tres som escenògrafs.” Ho diu en Josep Maria Porta, pre­si­dent de l’enti­tat, que jun­ta­ment amb altres mem­bres de l’asso­ci­ació és un dels per­so­nat­ges que Cinto Jua­nes ha con­ver­tit en figu­res de pes­se­bre per con­fec­ci­o­nar un dio­rama que vol ser un home­natge als seus com­panys. Aquest dio­rama es troba a l’espai d’expo­sició visi­ta­ble pel públic, amb d’altres qua­dres escènics entre els quals en des­taca un d’impres­si­o­nant que repre­senta el pas­satge bíblic de la fugida a Egipte.

Aquest Nadal unes 2.000 per­so­nes ha pas­sat per la seu de l’enti­tat a visi­tar l’expo­sició de pes­se­bres; per això es pot dir que és una mos­tra quasi clan­des­tina si es com­para amb els 182.000 ciu­ta­dans que van des­fi­lar per davant del mun­tatge situat als bai­xos de l’ajun­ta­ment i que van rea­lit­zar aquests matei­xos pes­se­bris­tes, ins­pi­rats en l’Any Sal­vat-Papasseït.

Al Palau Mer­ca­der s’hi guarda el mate­rial d’aquell pes­se­bre, i Porta explica amb orgull que els fanals que for­ma­ven part del mun­tatge de l’ajun­ta­ment i que reproduïa el Moll de la Fusta es van fer amb impres­sora 3D i que la gran tanca metàl·lica era de fusta reta­llada per un pun­tal làser. Moder­ni­tat i tra­dició, perquè el mateix Porta tre­ba­lla ara en un dio­rama “que no havia vol­gut fer mai, el de la matança dels inno­cents”. Es va fer donació a l’enti­tat de figu­res de gran valor, pro­vi­nents de Màrius Augé, que repre­sen­ten sol­dats romans bran­dant el gla­dius, mares amb cara d’hor­ror i infants ensan­go­nats, i Porta les està posant en escena.

Si algú ho vol veure, ho tro­barà el pro­per Nadal al Palau Mer­ca­der. Al següent, ja es veurà. Bufen temps de mudan­ces a la pes­se­bro­teca.