Els fills no en tenen la culpa

Algú s’imagina que les famílies haguéssim de decidir quines matèries s’han d’impartir a les escoles? Quantes hores de matemàtiques o llengua, si la filosofia o la gimnàstica han de ser al currículum, si és més important el xinès que l’anglès o si val la pena que els nanos aprenguin a fer arrels quadrades “si ja les fa la calculadora”? Per sort, els pares no decidim el currículum de l’educació; gràcies a Déu, ho fan tècnics experts en didàctica lluny de les fòbies i fílies de les famílies, que poden ser terraplanistes, antidarwinistes o catalanofòbiques i no per això s’impedirà als seus fills que aprenguin a l’escola el que a casa mai els haurien ensenyat, perquè els fills no en tenen cap culpa. Doncs bé, la mal anomenada llei de llibertat educativa valenciana va d’això: de deixar en mans de les famílies una decisió tan transcendental com la llengua del sistema educatiu. Abans de dimarts que ve, 570.000 famílies han de votar per escollir entre català i castellà en l’escolarització. La brillant idea de Carlos Mazón i el seu amic i conseller d’Educació, José Antonio Rovira, àlies Rovi, té objectius clars: segregar els infants per llengua, arraconar l’ensenyament en català i posar fi al model d’escola valenciana. La llei ha generat una unitat sense precedents... a la contra. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, sindicats de mestres, associacions de famílies, la majoria de partits polítics, les universitats, les entitats per la llengua i el Consell d’Europa han posat el crit al cel. I és que a València plou sobre mullat. Quan no és l’aigua que arrasa, és la incompetència i la mala fe del PP. Com va dir aquell, tant de bo el PP només robés.