Història galàctica del porró

Un dels personatges recurrents d’aquestes Mirades és el periodista i escriptor Salvador Garcia-Arbós (Besalú, 1962), que durant tants d’anys va ser periodista d’aquesta casa, que el va saber engalipar perquè no anés a fer el treball de final de carrera a un quibuts d’Israel i es quedés a les comarques gironines per escriure sobre agricultura i economia. Això va ser el 1987 i segurament es va perdre un gran enginyer agrícola, però vam guanyar un periodista que ens ha explicat tantes i tantes coses del món de la gastronomia però també de la religió, fet primordial per ser batejat com el gastropredicador, no sé exactament per qui, perquè aquesta definició referida a ell té diversos pares. De fet li deu agradar perquè així el defineixen, també com a caníbal gastronòmic, a la promoció del llibre que publicarà demà, Història galàctica del porró. Editat per VIBOP Edicions a la col·lecció Envinats.

És evident que un títol així només podia sortir de la imaginació d’aquest periodista que sap de tot i parla de tot amb coneixements, perquè a més d’agricultura i economia, ha escrit de política, ha estat cronista municipal de la ciutat de Girona, és expert en el món de les religions, és un pou de ciència si ens referim a la cultura jueva, però també és un gran entès en còmics, tintinaire de primera hora, i per escriure ha escrit fins i tot de la regional preferent del nostre futbol i d’etnobotànica. Autor de diversos llibres, d’altres que estan en camí, és col·laborador de revistes que van des de BonArt i Cuina fins a Gavarres i Mirmanda. També és una de les veus de Un restaurant caníbal a Berlín, que presenta Paula Molés. I és part de projectes com Girona Excel·lent de la Diputació de Girona.

Ell mateix avisa que Història galàctica del porró no és ni història, ni un tractat ni un manual. És un manifest. Un manifest on es reivindica el porró com “un instrument fràgil i sofert” i es parla de “les virtuts comunitàries i ecumèniques de beure a galet”. Serà divertit llegir-lo perquè una de les coses que es pregunta és el perquè de la desaparició del porró de les taules de les cases, de les tavernes i cases de menjars. Perquè ha deixat de ser un objecte d’ús general? Perquè no es fabriquen porrons bufats? I tot i això la gent l’enyora i en certa manera el reivindica, tot i que gairebé ningú no el fa servir. “Beure amb porró és un acte net, per no dir pur. És promiscu, però sense tocaments ni sense intercanvi de fluids. No és un acte sexual. El porró ha estat i serà una forma cordial, ecològica i econòmica de compartir”, assegura al llibre. Beure en porró és un acte que forma part de la cultura popular i rural, un univers que enyorem però que estem perdent.

Cal recomanar el llibre. Insisteix l’autor que no és un tractat etnològic sinó un manifest i el que ens ofereix és “un relat humanista”. Al llibre en Vador assegura que el porró “és un objecte de disseny perfecte, precís”. I acostumat a deixar anar sentències, assegura que “el dia que es prengui consciència que el got fomenta l’individualisme i l’egoisme, tornarà el porró per compartir, fer festa i estalviar”. I dictamina: “Per poc que ens hi posem, el tornarem a posar de moda.”