Cridarem, Josefina

“Dia 16 d’agost de 1936: A les 6 de matí vàrem partir (de Barcelona) a bord del Ciutat de Tarragona amb rumb a Mallorca, 30 milicianes i 400 milicians per prendre part de les operacions contra els feixistes.” Escriu la cinquena miliciana. Només coneixíem el seu rostre. Ara els historiadors Jaume Miró i Julià Rodríguez l’han identificada. És Josefina Garcia Prats, la dona que mira la càmera desafiant, a l’esquerra de la fotografia. Les varen fotografiar al petit pati de l’escola Graduada de Manacor. Ironies de la vida, aquest col·legi el va construir el consistori republicà, formava part d’aquell pla quinquennal que es volia dur a terme durant la Segona República per construir entorn de 27.000 noves escoles i reduir l’alta taxa d’analfabetisme.

Josefina, ara sí que la podem citar pel seu nom, n’era conscient, de la complicada situació en què es trobaven. Ho recull al seu diari, el 4 de setembre de 1936, abans de ser capturades: “Quins moments més inenarrables de perill! Quina emoció davant del moment enorme de perill sense arranjament possible!”, escriu a l’anomenat Diari d’una miliciana, i afegeix: “Jo he agafat la nostra bandera, perquè no vull que quedi abandonada i ha d’anar amb nosaltres fins a l’últim moment! Quin nerviosisme existeix! Tots volen mostrar-se valents i, tanmateix, es veu que l’abatiment, el terror i la por els dominen! Tenim queviures per a un parell de dies, munició també, esperem els esdeveniments.” És el punt i a part del seu Diari. Aquí estamos, Revista Mensual Ilustrada de Falange Española Tradicionalista de las J.O.N.S., en va publicar fragments el juliol i l’agost de 1938. L’historiador Antoni Tugores el recull íntegrament al llibre Moriren dues vegades. Daria i Mercè Buxadé, infermeres catalanes assassinades a Mallorca l’any 1936.

Elles varen veure les tropes del capità Bayo quan partien per al reembarcament. No n’eren conscients del que succeïa. Creien que la centúria es dirigia al camp de batalla, ho deixa escrit Josefina. Descriu aquella imatge poètica: els veuen desfilar “a la llum de la lluna plena, tan en silenci, veient-se només la brillantor dels fusells i l’ombra dels milicians.”

Per molt que poguessin imaginar la seva fi, mai degueren pensar en aquella atrocitat. Tomeu Ferrari, autor de Mallorca contra los rojos, conta que “abans d’afusellar-les, les cinc infermeres van patir una d’aquelles violacions múltiples que serveixen per llevar les ganes insaciables de les hordes. I aquella nit, per les notícies que ens han deixat els testimonis. Les hordes van haver de quedar satisfetes.”

Avui, a la manifestació del 8-M, a Palma, la presidenta de la Memòria Democràtica de Mallorca, Maria Antònia Oliver París, citarà les dones que varen ser assassinades durant la guerra civil a Mallorca. Enguany, quan pronunciï el nom de les cinc milicianes hi afegirà el de Josefina Garcia Prats. Ara més que mai cal mantenir viva la memòria democràtica perquè surti a la llum la veritat i tots aquells que gosen insultar les víctimes d’aquesta barbàrie s’asseguin, una vegada per totes, al banc dels acusats.