I plourà

Un lector ens envia un e-mail en el qual reivindica amb tot el dret la seva opció d’abstenir-se a les eleccions de demà. És una opció de càstig democràtic tan respectable –i ja em perdonarà– com inútil. Inútil perquè, al final, ni un 85% d’abstenció, o vot en blanc, o vot nul, farà que cap ajuntament es quedi sense alcalde o regidors. O que els escons dels Parlaments valencià o balear quedin buits o que no es triïn nous presidents. És més: ¿de veritat que firmaria l’amic lector perquè la seva opció, la d’abstenir-se, fos la majoritària? Crec que no. El tinc per demòcrata i sap que gràcies al fet que som en una més que perfectible democràcia dilluns tindrem alcaldes i regidors i presidents electes. Com també sap que es pot abstenir, o votar en blanc o nul, amb plena llibertat precisament perquè som en una democràcia. Que ja no som als temps que votar era inútil –al franquisme, per exemple, que també es votava– i que no fer-ho et convertia en un delinqüent.

L’amic lector té fonamentades raons per abstenir-se. Té por que el seu partit guanyi i no governi. O que pacti amb qui no diu que pactarà. A tot arreu manaran els mateixos. El seu alcalde li agrada i sortirà segur. Té ganes de canvi però ningú el convenç. No li agrada el candidat que presenta el seu partit. Els polítics no compleixen. I vol anar a la platja. Però pot ser que si l’amic lector no vota, el seu partit aquest cop perdi; que ja no s’equivoqui de pacte perquè no podrà decidir; que els mateixos també manaran ara al seu municipi; que el seu alcalde ho deixarà de ser; que no hi haurà canvi i que qui continuarà d’alcalde tampoc el convenç. Que tot podria haver estat diferent si hagués canviat de partit. Que vostè alguna vegada tampoc no ha complert. I sap que, a més a més, demà plourà. I que tot això que no vol que passi pot passar, perquè no només vostè pensa com vostè. I perquè el Tomàs Molina l’encerta més que l’erra.