L’estratègia política del Full de Ruta 2025 de l’Assemblea es pot sintetitzar així: regeneració democràtica per recuperar la majoria independentista i desfermar un nou embat amb l’Estat espanyol. L’acció institucional és indestriable de l’escalada de mobilitzacions per fer efectiva la República Catalana (veure l’article anterior).

Tot el moviment independentista ha d’implicar-se en una regeneració que arrenqui els partits independentistes de la gàbia autonomista en la que s’han reclòs i els retorni a la via unilateral. Del 2012 al 2017 l’empenta del moviment popular ja els en va treure.

Però l’Estat espanyol els va caure al damunt en forma de repressió policial, judicial i mediàtica. Els seus càrrecs electes i la seva multitud d’assessors van regressar al seu interior perquè la seva vida hi és confortable. Aquest retorn va culminar amb la normalització institucional, política i social que persegueix la Llei d’Amnistia.

Aparcar el conflicte amb Espanya ha obert un abisme entre els càrrecs independentistes i els electors. Entre les eleccions del 2017 i les del 2024, ERC, Junts i CUP han perdut 850.000 votants que es van abstenir. L’abstencionisme no disminuirà mentre es mantingui la distància sideral entre els que viuen en la confortable gàbia autonomista i els que pateixen els durs barrots de l’ocupació espanyola.

Mentre la gent pateix els efectes socials i econòmics dels 22.000 milions de l’espoli fiscal, els seus representants intenten enredar-la amb el nou sistema de “finançament singular” que no el resoldrà. Repeteixen el suport que els diputats independentistes, el 2009, van donar al sistema de finançament actual.

Mentre els treballadors i estudiants sofreixen cada dia el caos dels trens de rodalia, els càrrecs electes asseguren que es resoldrà amb una empresa mixta de la Generalitat i l’Estat espanyol. Rodalies també va ser traspassada el 2009.

Mentre l’arribada de 125.000 nous veïns a Catalunya cada any agreuja els problemes d’habitatge, de serveis públics i de minorització del català, els dirigents independentistes prometen arreglar-ho amb la delegació de la gestió administrativa de la immigració.

Amb aquestes estúpides promeses de Junts i ERC, de manera inexorable es mantindrà l’abisme de desconfiança i en el nou cicle electoral se’n beneficiaran l’abstenció i l’extrema dreta.

Per evitar-ho, és imprescindible una triple batzegada que infongui autenticitat i una estratègia independentista a la representació democràtica. El primer sotrac és obrir les estructures opaques dels partits catalans. Com els espanyols, són els més tancats d’Europa: trien els seus candidats per cooptació en llistes tancades; es barallen per colonitzar les institucions; no reten comptes als electors, etc.

La segona bursada ha de ser la irrupció d’una nova generació independentista en el tancat clos de la representació democràtica. Si els partits existents són incapaços de renovar-se, de manera inevitable sorgiran noves formacions electorals.

La tercera envestida ha de capgirar l’agenda política de les forces independentistes en tots els àmbits, des del local fins al nacional. Una agenda independentista, esbossada en el Full de Ruta per compartir-la amb la resta del moviment, que foragiti les pràctiques, els objectius i els pactes autonomistes que han convertit en irrellevant l’alliberament nacional, en especial entre els joves.

L’independentisme té dos anys, fins a les eleccions municipals del 2027, per sotragar el panorama polític. A escala general el Full de Ruta proposa la Taula per la Independència per definir entre tots l’agenda independentista, a més d’impulsar l’escalada de mobilitzacions. A escala local invita a crear “cercles republicans de debat, comunicació i documentació” amb les persones i les entitats interessades. Podrien ampliar l’agenda independentista de cada població en àmbits que a les democràcies avançades són competències dels Ajuntaments. Podrien ser l’embrió de candidatures unitàries independentistes que el 2027 esclatarien arreu del país en un moviment similar al de les consultes iniciades a Arenys de Munt. L’Assemblea busca agitar el tauler d’escacs polític; però no és la seva funció introduir un nou jugador electoral a la partida; els seus estatuts ho impedeixen.

La regeneració política, si reeixís, faria possible una victòria independentista a les eleccions municipals del 2027. Proporcionaria un projecte nacional potentíssim que trauria el moviment i la societat catalana de l’apatia actual que la precipita en la desnacionalització i l’agudització de les desigualtats socials. Esdevindria una palanca formidable que permetria convertir les eleccions al Parlament, previstes per al 2028, en un plebiscit per la independència.

La victòria independentista, sumada a la capacitat de paralitzar el país de les mobilitzacions, desfermaria un nou embat per la independència. El Full de Ruta 2025 preveu que la resposta espanyola a la Declaració d’Independència seria igual o més violenta que l’any 2017. Però a diferència de l’octubre del 2017 el moviment independentista hauria planificat la defensa de la República Catalana.

Per un costat el Govern de la Generalitat es convertiria en el Govern Provisional de la República Catalana. Per l’altre les vagues, talls de comunicacions, ocupacions d’edificis oficials, etc. en defensa de la independència haurien de tenir la magnitud necessària per generar la intervenció de la comunitat internacional.

L’Estat espanyol no podria continuar retenint Catalunya per la força. Es veuria forçat a seure en una taula de negociacions amb mediació internacional amb el govern provisional de la República Catalana. D’aquesta n’han de sorgir uns Acords de Pau, que és com han finalitzat altres conflictes d’independència, tant pacífics com armats. L’Assemblea Nacional Catalana haurà assolit el seu objectiu fundacional, la independència