La companya periodista Sara Muñoz m’ha motivat a fer una segona part del De reüll de la setmana passada que vaig dedicar a l’última moda d’aplaudir en les rodes de premsa. Muñoz és una periodista de raça i, com a badalonina, sap més bé que ningú què és fer feina en condicions adverses quan es tracta d’informar amb rigor i sense por a trepitjar ulls de poll. La Sara, deia, m’ha recordat una altra mala praxi habitual en les rodes de premsa (que, insisteixo, són espais de treball dels periodistes). I és quan els professionals arribem a les convocatòries, generalment corrents perquè generalment venim de cobrir altres actes, i tot confiats ens asseiem a les primeres files per poder seguir bé els discursos, estar al cas que les gravadores i els micròfons que hem posat a la taula dels oradors funcionin i tenir a prop els que ens han citat per poder-los fer preguntes. “No, aquí no hi pots seure, les tres primeres files estan reservades.” Reservades a polítics, patrocinadors, amics i, al cap i a la fi, als groupies de què parlàvem divendres passat. A vegades, acabem fent la nostra feina asseguts al final de la sala, amb dificultats per entendre el que s’hi diu, o directament asseguts a terra o drets en un racó fent malabarismes amb la llibreta i el bolígraf i les càmeres de foto i/o vídeo. Escolteu, de veritat, si no ens voleu no ens convoqueu.