Mirades
Salt als mitjans, i no pas per a bé
Dimarts de la setmana passada em vaig trobar el passeig dels Països Catalans de Salt tallat quan tornava a casa, passades les nou del vespre, i aviat vaig saber que hi havia aldarulls al carrer, com n’hi havia hagut el dia abans quan una norantena de persones es van plantar davant la comissaria dels Mossos i alguns van apedregar-la. Dimarts vaig veure que la cosa anava forta i vaig sortir al carrer per veure de primera mà què passava. No em va agradar el que vaig veure i vaig recordar el gener del 2011. Carrers tallats, focs provocats, llançament de pedres i una actitud hostil d’unes quantes desenes de joves que van cremar contenidors. Alguns joves més s’hi van afegir, a tall de joc, i el resultat va ser sis detinguts, molts danys i material urbà malmès, que haurem de pagar els veïns. Gràcies als serveis de neteja, l’endemà estava tot net i les reunions que hi va haver van fer que el dimecres a la nit ja no hi hagués incidents.
Tot es va relacionar amb un desnonament fet la setmana anterior de la família d’un imam. Aquesta família, amb menors, va rebre l’ajuda municipal els dos o tres primers dies, i va ser allotjada a Medinyà. Després van intentar ocupar el pis d’on els havien desallotjat i els Mossos van aplicar la normativa i ho van impedir. L’Ajuntament va voler desvincular aquests fets dels incidents, però algú ho va relacionar. L’alcalde Viñas va donar la cara i va explicar els fets. Però algú, a xarxes i fins i tot en algun mitjà, va escriure que s’havia donat un pis a la família de l’imam saltant-se la normativa. Fals. Del tot fals, assegura l’Ajuntament.
La família no estava considerada pels tècnics com a família vulnerable perquè té ingressos i no compleix els requisits. Havien deixat de pagar la hipoteca feia quatre anys, sabent que ho feien. I només van reaccionar quan se’ls va comunicar el desnonament, per ordre judicial. Només llavors es van apuntar al HPO, la borsa de protecció oficial, però és evident que estaven a la cua. El Sindicat de l’Habitatge demana moltes coses. Hi ha, és cert, un problema d’habitatge, però si un poble ha fet coses en aquest sentit és Salt. De fet, molts saltencs voldrien el que reclama aquest Sindicat de l’Habitatge.
Em va doldre veure algunes informacions. No parlo d’anònims i de xarxes. Parlo de mitjans que van donar per bo que s’havia atorgat a la família de l’imam un pis sense tenir-hi dret. Però el pitjor és altra vegada la imatge. Dels aldarulls, un problema d’ordre públic i que com a tal s’ha de tractar. Però es veu que ara els saltencs som uns racistes, i uns joves del poble, de raça negra, són els que entrevisten a la tele per dir que no tenen oportunitats. Doncs miri, com els que tenen un altre color de pell. Les ajudes han de ser per a qui les necessiti. Molts saltencs, de tots els colors, llengües i races, tenen problemes. Perquè a Salt s’hi ha concentrat molta gent amb necessitats, i no és qüestió de color sinó de pobresa. Qui hi havia al darrere dels aldarulls? D’on va sorgir la violència i la decisió de cometre estralls? Els Mossos i la Justícia ho hauran de determinar. Però a Salt hi ha moltes coses bones i no pot ser que l’única imatge oferta sigui aquella que vol projectar gent que ni ha trepitjat el municipi.
